Vinaròs és un municipi de la província de Castelló, situat a la comarca del Baix Maestrat. És el municipi costaner més septentrional de la Comunitat Valenciana i un dels principals centres urbans, comercials i de serveis del nord de la província.
El terme municipal s’estén a la costa mediterrània, immediatament al sud del riu Sénia, que marca en este sector el límit entre la Comunitat Valenciana i Catalunya. Forma part de la plana litoral coneguda com la Plana de Vinaròs i limita amb els termes de Sant Jordi, Càlig, Benicarló i Alcanar. El riu Cervol travessa el terme d’oest a est i desemboca a la mateixa població. El litoral, de costa baixa, alterna les platges urbanes amb nombroses cales al nord i al sud del nucli principal.
La seua situació geogràfica ha condicionat bona part de la història de Vinaròs. La població ocupa un punt de connexió entre el litoral valencià i les terres de l’Ebre i, al mateix temps, constitueix l’eixida natural cap a la Mediterrània de les comunicacions procedents dels Ports, el Baix Aragó i Saragossa. Actualment estes relacions territorials es mantenen a través dels principals eixos viaris i ferroviaris del corredor mediterrani i de la N-232.
El terme conserva testimonis d’ocupació humana anteriors a la formació de la població actual. Entre els més destacats es troba el poblat ibèric del Puig de la Misericòrdia, amb diferents fases d’ocupació entre la primera edat del ferro i l’època ibèrica. Durant el període andalusí existiria en este territori un assentament del qual procediria la població medieval. Després de la conquesta cristiana de Peníscola i el seu territori, la Carta Pobla de 1241 va establir les bases de la nova comunitat cristiana de Vinaròs.
Durant els segles medievals i moderns, la població va créixer prop de la costa i es va configurar com una vila emmurallada. La proximitat de la mar va afavorir des de molt prompte l’existència d’un carregador marítim, documentat ja al segle XIV, i una activitat comercial que va adquirir una importància creixent durant l’edat moderna. Vinaròs va actuar com a punt d’embarcament, desembarcament i proveïment i va mantindre relacions comercials amb altres ports mediterranis.
L’agricultura va constituir durant segles una altra de les bases de l’economia local. La vinya i la producció i exportació de vi i aiguardent tingueren una especial rellevància, juntament amb altres cultius tradicionals. L’activitat pesquera, el comerç marítim i diferents manufactures completaven una economia estretament relacionada amb el territori i amb la mar. La construcció del port modern, iniciada el 1866, va transformar progressivament la façana marítima i va consolidar el caràcter portuari de la població.
El creixement experimentat entre els segles XIX i XX va comportar l’expansió de Vinaròs més enllà dels límits de la població històrica i una progressiva transformació urbana. El desenvolupament del comerç, els serveis, la pesca, la indústria i, posteriorment, el turisme va modificar l’estructura econòmica tradicional. La ciutat es va estendre també al llarg de la costa, especialment durant la segona meitat del segle XX, amb el desenvolupament de les zones residencials situades al nord i al sud del nucli urbà.
Entre els principals elements del patrimoni local destaca l’església arxiprestal de l’Assumpció, temple fortificat construït entre els segles XVI i XVII, així com el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, situat al Puig. A estos s’afegeixen diferents testimonis de l’arquitectura religiosa, civil, portuària i residencial, així com els vestigis arqueològics que permeten conéixer les successives etapes de formació i transformació de la població.
Vinaròs manté una intensa tradició festiva i associativa. Les celebracions dedicades a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de la ciutat, les festes de Sant Joan i Sant Pere i el Carnaval de Vinaròs formen part de les principals manifestacions del calendari local. La cultura marinera, les tradicions vinculades al camp, la gastronomia i una extensa activitat cultural i associativa completen un patrimoni construït al llarg de segles.
Per la seua situació i dimensió, Vinaròs exerceix una important funció comercial i de serveis per al conjunt del Baix Maestrat i manté una relació especialment estreta amb les poblacions pròximes dels Ports i del Montsià. La seua condició litoral i fronterera i la connexió històrica entre la mar i l’interior constitueixen alguns dels trets que més han determinat la seua evolució.