Ferran VII de Borbó (San Lorenzo de El Escorial, 1784 – Madrid, 1833)
Rei d’Espanya que va visitar i passar per Vinaròs en diverses ocasions, primer com a príncep i posteriorment com a monarca.
La primera estada documentada de Ferran VII a Vinaròs va tindre lloc l’any 1802, quan encara era príncep d’Astúries. Va arribar a la població amb la família reial, encapçalada pel seu pare, Carles IV, en el viatge relacionat amb els matrimonis entre les cases reials espanyola i napolitana. La comitiva va romandre vuit dies a Vinaròs.
Ja com a rei, Ferran VII va tornar a Vinaròs el 26 de setembre de 1827, durant el viatge que va realitzar a Catalunya per sufocar la revolta dels Malcontents, una insurrecció de sectors ultrareialistes que, malgrat defensar l’absolutisme i la religió, s’havien alçat contra la política del mateix monarca. Ferran VII viatjava acompanyat, entre altres, pel ministre de Gràcia i Justícia Francisco Tadeo Calomarde.
La documentació enviada prèviament a l’Ajuntament de Vinaròs ordenava preparar l’allotjament del rei i de la seua comitiva i garantir la seguretat del camí, però indicava expressament que no s’organitzaren festejos ni es provocaren despeses extraordinàries amb motiu de la visita. Ferran VII no es va limitar a pernoctar a Vinaròs, sinó que va dedicar el dia següent a descansar. En una de les seues cartes va escriure:
«Hoy he descansado aquí porque no te puedes imaginar lo molido que quedé anoche, y también para asegurarme si el camino que haré mañana estará libre».
Durant aquella estada es va produir un episodi especialment significatiu. Segons l’historiador Antonio Pirala, Ferran VII es va entrevistar a Vinaròs amb el tinent coronel català Joan Rafi Vidal, un dels dirigents de la revolta. Rafi havia presidit la Junta de Reus i defensava els postulats més radicals del reialisme, favorables a la religió, l’absolutisme i el restabliment de la Inquisició. Havia arribat fins i tot a ocupar el coll de Balaguer per dificultar l’avanç de les tropes que precedien el monarca.
Rafi es va presentar davant del rei a Vinaròs i li va exposar les reivindicacions dels revoltats. La trobada va ser tensa i, segons el relat de Pirala, davant l’afirmació de Rafi que encara disposava de tropes i poder, Ferran VII el va desafiar a tornar amb els seus homes i esperar-lo al coll de Balaguer. Rafi va ser deixat inicialment en llibertat, però posteriorment se li va obrir expedient i va ser condemnat a mort.
Una vegada pacificada la revolta, Ferran VII va tornar a passar per Vinaròs el 29 d’octubre de 1827, esta vegada en direcció a València per trobar-se amb la reina. Les autoritats van ordenar novament preparar el pas de la comitiva reial. Com que el viatge podia prolongar-se després de fer-se fosc, es va disposar que Vinaròs i les altres poblacions de la carretera reial prepararen fogueres al llarg del camí, il·luminaren els carrers per on havia de passar el rei i adornaren les façanes. La carretera reial travessava aleshores l’interior del nucli urbà de Vinaròs.
L’estada de Ferran VII a la població durant la Guerra dels Malcontents va ser estudiada per Vicent Meseguer Folch en Los realistas de Vinaròs, publicat en el Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, núm. 25, de 1989.