Ramon Cabrera i Griñó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Anglaterra, 24 de maig de 1877)
Militar i dirigent carlí, conegut com el «Tigre del Maestrat», una de les principals figures de la Primera Guerra Carlina i estretament vinculat a Vinaròs durant la seua infància i posterior activitat militar.
Nascut a Tortosa, era fill de Josep Cabrera Ciscar, patró d’una embarcació dedicada al cabotatge, i d’Anna Maria Griñó. Arran de l’ocupació francesa de Tortosa, la família es traslladà el 1811 a Vinaròs, on el pare continuà la seua activitat marítima. Josep Cabrera va morir a Vinaròs el 15 de març de 1812 i la família retornà posteriorment a Tortosa. Maria Griñó contragué segones núpcies el 1816 amb el també mariner Felip Calderó.
Cabrera inicià estudis eclesiàstics a Tortosa, però abandonà esta orientació i, en començar la Primera Guerra Carlina (1833-1840), s’incorporà a les forces partidàries de Carles Maria Isidre. Els seus primers passos militars estigueren vinculats precisament al denominat Batalló de Vinaròs, integrat en les forces dirigides pel baró d’Herbers. La seua capacitat militar li permeté ascendir ràpidament fins a convertir-se en el principal cap carlí del Maestrat.
La seua relació posterior amb Vinaròs va estar marcada per l’enfrontament. La vila constituïa un important nucli liberal i la seua Milícia Nacional participà activament en la guerra contra les forces carlistes. El 18 d’octubre de 1835, Cabrera derrotà a Alcanar la columna de milicians vinarossencs que havia acudit en auxili dels liberals de la població, en un dels episodis més tràgics de la història contemporània de Vinaròs. L’anomenat Atac d’Alcanar ocasionà la mort de més de seixanta vinarossencs i deixà una profunda empremta en la memòria local.
Durant els anys següents, Vinaròs continuà sent un objectiu de les forces carlistes, sense que Cabrera aconseguira ocupar definitivament la població. La situació estratègica de la vila, les seues fortificacions i la seua condició de plaça liberal li atorgaren una especial importància en les operacions militars desenvolupades al Baix Maestrat.
Cabrera acabà convertit en una de les figures militars més destacades del carlisme del segle XIX. Després de la derrota carlista al Maestrat el 1840 passà a França i posteriorment participà en nous intents carlins, encara que amb el temps es distancià del moviment. Els últims anys de la seua vida transcorregueren a Anglaterra, on va morir el 24 de maig de 1877.
Bibliografía
- RÚJULA, Pedro: Cabrera y compañía. Los jefes del carlismo en el frente del Maestrazgo (1833-1840). Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2014. Consulta de la obra digitalizada
- URCELAY ALONSO, Javier: «La guerra de Cabrera», Revista de Historia Militar, II extraordinario, 2022, pp. 51-106.
- URCELAY ALONSO, Javier: Cabrera. El Tigre del Maestrazgo. Ariel, Barcelona, 2006.
- CÓRDOBA, Buenaventura de: Vida militar y política de Cabrera. Madrid, 1844-1846. Es una fuente del XIX utilizada también por la historiografía actual.