Atacs i incursions corsàries patits per Vinaròs durant el segle XVI, especialment documentats pel cronista Rafael Martí de Viciana.
La situació de Vinaròs a la costa mediterrània i la proximitat dels Alfacs van exposar la població durant el segle XVI als atacs de corsaris turcs i barbarescos. Esta amenaça explica la importància de les fortificacions i l’organització defensiva de la vila, que Rafael Martí de Viciana descrivia el 1564 com una de les poblacions més ben armades de tota la costa valenciana.
Un dels episodis més importants va tindre lloc el 17 d’agost de 1545, quan una esquadra comandada per un arraix turc, formada per tretze galeres, va atacar Vinaròs des de la mar. Segons Viciana, les embarcacions van sotmetre la vila a un intens bombardeig d’artilleria fins a les deu del matí. La defensa des de les muralles va aconseguir rebutjar l’atac i va causar nombroses baixes entre els assaltants i greus desperfectes almenys en una de les galeres. El cronista afirma que entre els vinarossencs únicament una dona va resultar ferida en un ull. Després del combat van arribar reforços procedents de Sant Mateu i d’altres poblacions de la comarca.
Viciana recorda que no va ser un fet aïllat. El 7 de juliol de 1566, set galiotes van ser descobertes davant de Vinaròs i diversos grups de turcs van desembarcar posteriorment al terme de Benicarló per saquejar les hortes. Des de Vinaròs van eixir 25 hòmens a cavall i 100 arcabussers, que es van enfrontar als atacants, els van véncer i els obligaren a abandonar allò que havien pres.
La freqüència d’estes incursions va fer necessaris sistemes permanents de vigilància, alarma i defensa del litoral. Les muralles, torres, artilleria i milícies locals constituïen així una part essencial de la protecció d’un Vinaròs que, al mateix temps, mantenia una intensa activitat marítima i comercial.