Alfons V d’Aragó (Medina del Campo, 1396 – Nàpols, 1458). Rei de la Corona d’Aragó, conegut com el Magnànim, que va residir temporalment a Vinaròs l’any 1420 mentre preparava la seua expedició mediterrània.
Fill de Ferran d’Antequera, va accedir al tron l’any 1416 i va regnar fins a la seua mort. La seua relació amb Vinaròs està documentada almenys des de 1419, quan es va resoldre un plet entre la Sénia i «Vilanaroç». La sentència va ser favorable a la Sénia, representada pel síndic Jaume Linyà, davant del síndic vinarossenc Pere Forner, encara que el monarca va dispensar Vinaròs del pagament de les costes del procés.
Més significativa va ser la presència d’Alfons a Vinaròs durant prop de vint dies l’any 1420, mentre organitzava l’expedició naval que havia de conduir-lo cap a Sicília. Una carta escrita pel mateix rei a sa mare el 19 d’abril, datada «en el lugar Vinalaroç», testimonia l’activitat que es desenvolupava aquells dies a la vila. El document parla de l’arribada de comtes, barons, cavallers, patrons de naus, galeres i altres embarcacions armades que havien d’acompanyar-lo en l’expedició.
L’estada reial i la concentració d’embarcacions i pertrets constitueixen un valuós testimoni de la capacitat marítima de Vinaròs a principis del segle XV i de la funció de les seues drassanes en les empreses navals de la Corona d’Aragó.
Bibliografia: BAYARRI, E.: El Llibre de Privilegis de la Vila de Ulldecona. Tortosa, 1951.