La pirateria i el cors van constituir durant segles una amenaça constant per a Vinaròs i condicionaren la defensa, l’arquitectura i la vida marítima de la població.
La situació de Vinaròs a la costa mediterrània va afavorir el comerç i la navegació, però també va exposar la vila a les incursions de pirates i corsaris. El perill fou especialment intens durant l’edat mitjana i els segles XVI i XVII, amb nombrosos episodis protagonitzats per embarcacions procedents del nord d’Àfrica, encara que el cors no fou exclusivament musulmà. Els documents conservats testimonien albiraments, persecucions, captures d’embarcacions i vinarossencs fets captius des d’almenys el segle XIV.
Un dels episodis més destacats es produí el 17 d’agost de 1545, quan tretze galeres turques atacaren Vinaròs a primera hora del matí. Segons la crònica recollida per Viciana, la vila aconseguí rebutjar l’assalt després d’un combat de diverses hores. La capacitat defensiva de Vinaròs descansava en les seues muralles i baluards, però també en altres construccions i sistemes de vigilància. L’església arxiprestal i el campanar tingueren una clara funció defensiva, mentre que al litoral i al terme existiren punts de guarda com la Torre de Sol de Riu, el Fortí o la popularment coneguda Torreta dels Moros. Davant una amenaça, les campanes donaven l’alarma amb el tradicional «tocar a moro» i mobilitzaven els habitants de la vila.
La pirateria comportà també el drama del captiveri. Durant els segles XVI i XVII apareixen nombroses referències documentals a persones apresades i a iniciatives destinades al seu rescat. L’any 1633, el bisbe de Tortosa Justino Antolínez impulsà durant una visita a Vinaròs una germandat destinada a recollir almoines per redimir vinarossencs captius. La documentació municipal conserva encara testimonis de quantitats destinades a esta finalitat.
La mateixa gent de mar participà activament en la defensa de la costa. El 15 de juny de 1781, diverses llanxes tripulades per vinarossencs s’enfrontaren davant de la vila a tres embarcacions corsàries i aconseguiren capturar-ne una després d’un llarg combat. L’episodi, documentat també en el llibre parroquial de difunts, constitueix un dels últims grans testimonis locals d’un fenomen que durant segles havia marcat profundament la relació de Vinaròs amb la mar.