Santuari dels patrons de Vinaròs, situat al Puig de la Misericòrdia, amb orígens documentats al segle XV i configurat al llarg dels segles com un important conjunt religiós, festiu i popular.
L’ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, coneguda també popularment com ermita de Sant Sebastià, està situada al cim del Puig de la Misericòrdia, a uns sis quilòmetres de Vinaròs i a 162 metres sobre el nivell de la mar. La seua posició dominant sobre el Pla de Vinaròs permet una extensa panoràmica del litoral, el delta de l’Ebre i les terres del Baix Maestrat.
La notícia documental més antiga coneguda data del 20 de juny de 1499, quan el vicari general de la diòcesi de Tortosa autoritzà la construcció, en una capella situada al lloc conegut com el Puig, d’un retaule dedicat a la Mare de Déu de la Misericòrdia, acompanyada pels màrtirs sant Fabià i sant Sebastià. El document confirma, per tant, l’existència de la capella almenys a finals del segle XV i l’antiguitat de les devocions que encara caracteritzen el santuari.
Durant el segle XVI el conjunt havia adquirit ja una considerable importància. El Llibre de conters de 1566 registra les despeses ocasionades pels pelegrins de la comarca que acudien al lloc. D’aquesta primera etapa destaca especialment l’antic hostal, amb una successió d’arcades rebaixades. Una de les claus conserva la data de 1549 i l’escut de la vila, mentre que altres presenten motius simbòlics de caràcter religiós.
L’ermita experimentà nombroses transformacions durant els segles XVII i XVIII. L’any 1637 el recinte exterior fou fortificat amb alts murs, configurant una plaça tancada al voltant del santuari. A finals del segle XVII s’ampliaren també les dependències destinades a l’estada. Entre 1699 i 1700, Bartomeu Mir, mestre que havia participat en la portalada barroca de l’església arxiprestal, treballà en l’anomenat quarto de l’ermita, construït sobre la cisterna.
La transformació decisiva de l’església començà l’any 1715. L’Ajuntament acordà ampliar l’antic temple amb la construcció d’un nou creuer i cúpula, obres executades pels mestres Joan Sánchez i Josep Pujol. La primera pedra del creuer fou col·locada solemnement el 23 de juliol d’aquell any. La imatge de la Mare de Déu, que havia estat traslladada a la població des de 1707, tornà al nou creuer el 25 de novembre de 1721. Les obres continuaren a partir de 1722 per completar i harmonitzar l’edifici.
El 13 d’abril de 1733 se signaren les capitulacions amb els artistes valencians Ignasi i Francesc Vergara per a la construcció del retaule major, inaugurat el 23 de setembre de 1734. Durant el segle XVIII l’interior continuà enriquint-se amb altars i un notable conjunt de taulelleria valenciana, en part relacionat amb la producció de l’Alcora. Els mariners vinarossencs participaren activament en el manteniment i ornamentació del santuari, especialment en els elements vinculats a sant Sebastià.
La decoració interior es completà durant el primer quart del segle XIX amb les divuit pintures de Joaquim Oliet, natural de Morella, que constitueixen un dels elements artístics més destacats del conjunt. L’any 1900 aquestes pintures foren retocades pel vinarossenc Agustí Redó, dins d’una intervenció sufragada gràcies al llegat de Miquel Arribas Escribano.
Al llarg del segle XX l’ermita fou objecte de nombroses intervencions. Després de les pèrdues ocasionades per la Guerra Civil es recuperaren progressivament els espais de culte i l’entorn. Entre altres actuacions, l’any 1964 arribà l’electricitat al santuari i durant les dècades següents es milloraren les instal·lacions i els accessos.
A finals del segle XX es dugué a terme una important renovació del conjunt. Entre 1989 i 1993 s’actuà sobre la plaça, les antigues dependències de l’ermità i l’hostal, que fou adaptat a nous usos, i s’instal·là una nova il·luminació exterior. Entre 1996 i 1998, Ramon Roig i Isidre Sabater restauraren les pintures murals de Joaquim Oliet. Les intervencions permeteren també recuperar altres elements pictòrics anteriors que havien quedat ocults.
L’ermita de la Misericòrdia constitueix, així, un conjunt format al llarg de més de cinc segles, en el qual conviuen l’antiga capella, les ampliacions barroques, l’hostal, la plaça fortificada i un ric patrimoni artístic. La seua història està íntimament vinculada a les devocions de la Mare de Déu de la Misericòrdia i sant Sebastià i a les tradicionals pujades dels vinarossencs al Puig amb motiu de les festes dels seus patrons.
