Orgue de l’Arxiprestal

Skip to main content
Imprimir

Instrument musical de l’església arxiprestal de Vinaròs, amb antecedents documentats des del segle XVII i reconstruït en diverses ocasions al llarg de la seua història.

Les primeres notícies conegudes sobre l’orgue de l’església arxiprestal es remunten al segle XVII. Segons documentació de l’antic arxiu parroquial consultada per mossèn Pasqual Bono, l’any 1692 Roque Blasco, constructor de l’instrument, realitzà treballs per perfeccionar-lo. En la seua instal·lació i ornamentació participaren també dos artistes vinarossencs: l’escultor Jaume Morales i el pintor Vicent Guilló, encarregats d’assentar-lo i daurar-lo.

Mig segle després es decidí substituir aquell instrument per un de nou. L’any 1740 l’obra fou encarregada als germans Nicolau i Maties Salanova per 1.500 lliures. El nou orgue s’estrenà la nit de Nadal de 1741, segons constava en una escriptura del notari Josep Lluís Aiza, i estava instal·lat damunt de l’altar de Sant Josep.

A principis del segle XX es construí un tercer instrument. El novembre de 1922, l’orguener valencià Pere Palop realitzà un nou orgue, inaugurat per les festes de Sant Sebastià de 1923. Fou sufragat pel sacerdot i organista vinarossenc mossèn Joan Baptista Juan Banasco amb els estalvis aconseguits durant una llarga estada a l’Havana, a Cuba. A diferència de l’anterior, el nou instrument fou instal·lat damunt del cancell de l’entrada principal.

L’orgue disposava de dos teclats manuals de 56 notes, pedaler de 27 i setze registres, a més de mecanismes d’expressió, trèmolo i trompeteria. Durant els primers mesos de la Guerra Civil de 1936 fou greument destrossat. Els tubs van ser arrancats i alguns acabaren en mans dels xiquets, que jugaven pels carrers fent-los sonar, quedant l’instrument pràcticament inutilitzat.

Durant la postguerra començà una lenta recuperació. La casa C. Estadella, de Barcelona, intervingué en l’instrument, encara que la restauració fou parcial i només es recuperaren alguns registres. S’hi incorporaren també nous elements i un ventilador elèctric, conservant el mecanisme manual anterior. L’any 1949 es representà a Vinaròs la sarsuela Luisa Fernanda, amb participació de nombrosos músics i artistes locals, per recaptar fons destinats a la reconstrucció de l’orgue.

Una nova actuació arribà l’any 2005, impulsada amb aportacions populars i el suport de la Caixa Rural, amb una participació destacada de l’organista Rosend Aymí Escolà, director de la Coral García Julbe. La intervenció permeté recuperar l’instrument amb tubs i components procedents de la mateixa firma alemanya que havia fabricat peces de l’orgue original del segle XX.