Atacs aeris i navals patits per Vinaròs durant la Guerra Civil, especialment intensos durant els primers mesos de 1938, poc abans de l’arribada de les tropes franquistes a la Mediterrània.
La situació costanera de Vinaròs i la importància del seu port convertiren la població en objectiu de diferents accions militars durant la Guerra Civil. Els atacs procediren tant de l’aviació com de vaixells de guerra. Davant del perill, una sirena instal·lada al campanar advertia la població, que buscava protecció als refugis habilitats a l’església arxiprestal, al mateix campanar i en altres punts de la ciutat.
Els bombardejos es van intensificar especialment durant els mesos de març i abril de 1938, coincidint amb l’avanç de les tropes franquistes des del front d’Aragó cap a la Mediterrània. El 13 de març moriren Agustina Fontanet, de 24 anys, el seu fill Manuel Lladosa Fontanet, de 26 mesos, i Josep Ramos Ten, de 63 anys. Quatre dies després morí també Carmen Santos Ramos com a conseqüència dels atacs. El 19 de març un nou bombardeig causà diverses víctimes i afectà la casa i consulta del metge Agustí Ribera. Entre els morts consten Esperanza Gellida, Joaquina Ruiz, la seua filla Maria Jesús Garcia Ruiz, de sis anys, i Ramon Iñesta Rodrigo, de set.
Els atacs continuaren durant les setmanes següents. El 27 de març un hidroavió bombardejà Vinaròs de matinada i el 7 d’abril un altre atac destruí, segons els comunicats de guerra republicans, catorze cases. El dia 10 tornà a ser bombardejada la població i el 14 d’abril, només un dia abans de l’entrada de les tropes franquistes, es produí un important combat aeri a la zona compresa entre Vinaròs i Sant Carles de la Ràpita.
La proximitat del front provocà que moltes famílies abandonaren temporalment el nucli urbà i buscaren refugi a les casetes del terme. Diverses famílies arribaven a compartir una mateixa construcció i, durant el dia, s’amagaven sota els arbres o en refugis improvisats excavats a terra i protegits amb troncs, rames i matalassos.
L’entrada de les tropes franquistes a Vinaròs el 15 d’abril de 1938 no significà la desaparició immediata del perill. El dia 17 l’aviació republicana ametrallà la població i durant els mesos següents el port, convertit en un enclavament estratègic de la rereguarda franquista, continuà sent objectiu d’accions aèries.
Els bombardejos deixaren víctimes mortals, habitatges destruïts i una profunda empremta entre la població. Durant molts anys, el so de les sirenes continuà associat en la memòria dels vinarossencs a les alarmes que durant la guerra els obligaven a córrer cap als refugis.
