Espais habilitats o projectats a Vinaròs durant la Guerra Civil per protegir la població dels bombardejos aeris i navals.
Durant la Guerra Civil, especialment a mesura que augmentaren els bombardejos sobre Vinaròs, es van habilitar diversos espais perquè la població poguera refugiar-se durant els atacs. Una sirena instal·lada al campanar advertia de la presència d’avions enemics i els veïns acudien ràpidament als llocs considerats més segurs. El record d’aquelles alarmes perdurà durant anys entre els vinarossencs, fins al punt que el so posterior de la sirena de la barraca del peix encara evocava en moltes persones els moments viscuts durant la guerra.
Un dels principals refugis es trobava al campanar de l’església arxiprestal, concretament a la planta baixa, espai conegut popularment com la perrera. Els estudiants l’havien batejat irònicament amb el nom de Refugium peccatorum. A la mateixa església existia un altre refugi al qual s’accedia des de l’entrada del temple. Una gran llosa situada al cancell permetia accedir a una cripta subterrània que fou utilitzada per protegir la població durant els atacs.
També es projectà la construcció d’un nou refugi al costat de l’església, aproximadament a l’espai ocupat posteriorment pels quioscos. El fuster Manuel Garcia Julbe va rebre l’encàrrec de preparar-ne els plànols i les bigues de ferro necessàries ja estaven reunides en una casa pròxima. L’entrada de les tropes franquistes a Vinaròs el 15 d’abril de 1938 impedí que les obres arribaren a començar.
Durant les últimes setmanes abans de l’arribada del front, molts vinarossencs optaren per abandonar el nucli urbà i refugiar-se a les casetes del terme. Diverses famílies compartien una mateixa construcció i durant el dia s’amagaven sota els arbres o en refugis improvisats excavats a terra, coberts amb rames, troncs i matalassos per protegir-se dels atacs aeris.
