Manuel Sales i Ferré (Ulldecona, 24-VIII-1843 – Vinaròs, 9-XII-1910)
Sociòleg, historiador i arqueòleg, considerat una de les figures pioneres de la sociologia a Espanya. Mantingué una estreta vinculació amb Vinaròs, on tenia la seua residència d’estiu i on va morir.
Inicià la seua formació al Seminari de Tortosa i posteriorment estudià a Castelló i València, on es graduà en Filosofia i Lletres l’any 1867. Continuà la seua formació a Madrid i desenvolupà una destacada carrera universitària. El 1874 obtingué la càtedra de Geografia Històrica de la Universitat de Sevilla i posteriorment exercí com a catedràtic de Sociologia de la Universitat Central de Madrid, disciplina de la qual fou un dels principals introductors en l’àmbit universitari espanyol. Va ser autor de nombroses obres sobre sociologia, història i antropologia.
Casat amb Jesusa Macías García, el matrimoni tenia la seua residència d’estiu a Vinaròs, a la coneguda com Villa Jesusa, posteriorment Villa Betania. La seua vinculació amb la ciutat transcendí l’àmbit estrictament residencial. L’any 1909, l’Ajuntament de Vinaròs li demanà que intercedira en les gestions destinades a impulsar el projectat pantà del riu Cervol, una infraestructura llargament reivindicada per afavorir el regadiu del terme.
Sales i Ferré va morir a Villa Jesusa el 9 de desembre de 1910, als 67 anys. La seua mort provocà una important manifestació de dol a Vinaròs i nombrosos veïns acompanyaren el fèretre des del xalet fins a l’estació, des d’on fou traslladat a Madrid. L’Ajuntament acordà deixar constància en acta del seu pesar per la mort del «savi sociòleg» i destacà la seua disposició a posar els seus coneixements al servei de la ciutat, considerant-lo, malgrat el seu origen ulldeconenc, «un bon vinarossenc».
Bibliografia:
GÓMEZ SANJUÁN, J. A.: estudi sobre Manuel Sales i Ferré, Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, núm. 19, 1987.
