Demarcació vinculada a l’organització territorial de l’Orde de Montesa al Maestrat, amb seu a Sant Mateu, de la qual va dependre Vinaròs durant part de l’època foral.
Després de la incorporació dels antics dominis de l’Orde de l’Hospital a la nova Orde de Montesa, l’any 1319, Sant Mateu es convertí en un dels principals centres polítics i administratius del Maestrat. Allí residia el governador, autoritat que exercia funcions sobre diferents territoris i poblacions dependents de l’orde.
Vinaròs, integrat també en els dominis de Montesa, quedà vinculat durant segles a aquesta estructura administrativa. La documentació relacionada amb els conflictes per l’aprofitament de les aigües del riu Sénia permet conèixer alguns dels governadors que intervingueren en assumptes que afectaven directament la vila.
En el plet de 1697 figura com a governador Fra Benet de la Figuera i Calatayud, mentre que l’any 1705 consta en el càrrec Jordi de la Figuera. Novament, en 1733, en la documentació relativa a la resolució dels drets sobre les aigües del Sénia, apareix un governador anomenat Benet de la Figuera.
Aquesta antiga organització territorial ajuda a entendre les estretes relacions administratives, econòmiques i jurídiques que durant segles mantingueren Vinaròs i Sant Mateu, abans de la implantació de les divisions administratives contemporànies.
Bibliografia: GARCÍA LISÓN, Miguel; ZARAGOZA CATALÁN, Arturo: estudi sobre l’organització territorial del Maestrat de Montesa, Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, núm. 15, 1986.
