Pere Vicent Zapata i Grifolla (Sant Mateu, 11-XI-1662 – 26-VIII-1733)
Doctor en Dret, mestre de Gramàtica, retòric i poeta. Exercí com a mestre de l’Aula de Gramàtica de Vinaròs entre 1721 i 1723 i se li atribueix la composició d’uns gojos dedicats a sant Sebastià, patró de la ciutat.
Nascut a Sant Mateu l’11 de novembre de 1662, estudià Gramàtica amb el seu oncle, mossén Miquel Grifolla i Giner, i amplià posteriorment la seua formació en Retòrica a Segorbe. L’any 1687 viatjà a Roma, on residí durant cinc anys. Doctor en Dret i reconegut mestre de Gramàtica, exercí l’ensenyament en diferents poblacions, entre elles Morella, on consta l’any 1707.
El 6 de gener de 1721 es feu càrrec de l’Aula de Gramàtica de Vinaròs, on exercí durant dos anys. Segons la documentació conservada, fou el primer mestre no religiós que apareix al front d’aquesta institució educativa. En acabar el seu període a Vinaròs, l’any 1723, retornà a Sant Mateu, i posteriorment seria substituït pel vinarossenc Fra Tomàs Locella, religiós agustinià.
La tradició recollida en els novenaris de sant Sebastià atribueix a Pere Vicent Zapata la composició, l’any 1721, d’alguns dels gojos dedicats al patró de Vinaròs, coincidint precisament amb la seua arribada a la ciutat. La documentació disponible, però, no permet assegurar que fora l’autor de tots els gojos que posteriorment formaren part d’aquesta tradició devocional.
De retorn a Sant Mateu desenvolupà una destacada activitat docent i arribà a comptar, segons les fonts, amb uns 250 deixebles. La seua edat i una greu malaltia li impediren acceptar una plaça de professor a la Universitat de València. Entre les obres que se li atribueixen figuren Rhetorica brevis et compendiosa, Poesías varias, Reglas de Urbanidad i un treball sobre els setges de Sant Mateu.
Va morir a Sant Mateu el 26 d’agost de 1733.