(c. 1570-1846)
L’Aula de Gramàtica de Vinaròs, creada cap a 1570, fou durant prop de tres segles el principal centre local per a l’ensenyament d’uns estudis que, amb el temps, esdevindrien imprescindibles per poder accedir a la universitat. El seu primer mestre conegut fou el vinarossenc Miquel Saura, autor de diverses obres i que posteriorment exerciria el magisteri en altres centres.
La ubicació original de l’Aula no està documentada amb certesa. S’ha plantejat la possibilitat que estiguera situada al carrer de Sant Joan, en un edifici que conserva una destacada finestra renaixentista decorada amb dos medallons vinculats a la cultura grega i llatina i un escut amb la creu de Montesa i la lletra «S», interpretada com a Studium. També s’ha relacionat l’activitat de l’Aula amb l’antiga església de Santa Magdalena, situada prop del port, encara que la documentació citada només constata la celebració allí d’un acte públic dels alumnes.
Entre 1571 i 1679 es disposa de molt poca informació sobre el funcionament de l’Aula. Posteriorment es coneixen els noms de diversos mestres, inicialment religiosos i més endavant també seglars, entre els quals figuren Adeodato Miralles, Pasqual Sessé, Josep Doménech, Màxim Locella, Pere Vicent Zabata i Grifolla, Tomàs Locella, Baptista Chaler o Josep Torres.
Els canvis introduïts en l’ensenyament durant el segle XIX conduïren progressivament a la desaparició d’aquest tipus de centres. La creació, per reial ordre, dels instituts d’ensenyament a les capitals de província en 1846 marcà el final de l’Aula de Gramàtica de Vinaròs.
El seu estudi fou abordat per Francesc Baila Herrera, amb la col·laboració de l’arxiver Joan Bover, en una monografia publicada per l’Ajuntament de Vinaròs el febrer de 1983.
