Força cívic-militar formada per ciutadans, creada en el context del liberalisme espanyol del segle XIX. A Vinaròs tingué una destacada presència durant les guerres carlines i els períodes de conflictivitat política, i entre els seus comandaments figuraren membres de la família Ayguals de Izco.
La Milícia Nacional tenia els seus antecedents en la Constitució de Cadis de 1812, que preveia l’existència de forces formades per ciutadans a les diferents poblacions. A Vinaròs, l’1 de febrer de 1834, el brigadier Rafael Hore reorganitzà la força ciutadana existent en forma de batalló, que en acta del 9 de març següent apareix ja denominat oficialment Milícia Nacional.
Un dels episodis més tràgics de la seua història va ser l’atac d’Alcanar, durant la Primera Guerra Carlina. El batalló vinarossenc, format segons les fonts per prop d’un miler d’homes, s’enfrontà a les forces carlines de Ramon Cabrera i patí una greu derrota, en la qual moriren 61 vinarossencs.
Entre els seus principals comandaments destacà Venceslao Ayguals de Izco, que compaginà responsabilitats a la Milícia amb la seua activitat política. El 24 de març de 1839 publicà un ban convocant tots els homes de 18 a 50 anys a inscriure’s per a la defensa de la causa liberal, en un moment especialment crític de la guerra carlina. També formaren part de la Milícia Nacional vinarossenca personatges com Demetrio Ayguals de Izco, Josep Galiana i Josep Carlos Juan.
La Milícia Nacional continuà tenint protagonisme en la vida política de Vinaròs durant les dècades centrals del segle XIX, estretament vinculada als diferents períodes de govern liberal i a les convulsions polítiques que afectaren la ciutat.
Com a testimoni material de la institució, es conserva una vara de la Milícia Nacional de Vinaròs, que formà part dels fons del Museu Municipal.
