Tomàs Segarra i Vergés (Traiguera, 1846 – Tortosa, 1895)
Militar i guerriller carlí, protagonista de la presa de Vinaròs durant la Tercera Guerra Carlina. La nit del 17 de febrer de 1874, les forces que comandava aconseguiren entrar a la població, que quedà sota domini carlí durant més de deu mesos.
Nascut a Traiguera l’any 1846, ingressà a l’exèrcit espanyol el 1860 i posteriorment serví a la Guàrdia Civil. En esclatar la Tercera Guerra Carlina, abandonà el cos i s’incorporà al bàndol carlí. Organitzà una partida pròpia que actuà principalment pels Ports i el Maestrat i arribà a assolir el grau de coronel per mèrits de guerra.
El principal episodi que el vincula amb Vinaròs es produí la nit del 17 de febrer de 1874. Procedent d’Alcanar, Segarra atacà per sorpresa una població que, per la seua situació estratègica i portuària, constituïa un objectiu important. Els combats es concentraren especialment al portal de Càlig, per on les forces carlines aconseguiren finalment penetrar dins del recinte emmurallat.
Les fonts recullen la possibilitat que alguns membres de la defensa hagueren mantingut contactes o connivència amb els atacants. Després de diverses hores de combats i negociacions, cap a les tres de la matinada, el coronel Navarro, responsable de la defensa de Vinaròs, acabà lliurant el comandament a Segarra.
La caiguda de la vila inicià un període de més de deu mesos de domini carlí. Durant l’ocupació s’imposaren importants contribucions econòmiques a la població i s’actuà sobre les fortificacions i muralles que encara envoltaven Vinaròs.
L’episodi va deixar una profunda empremta en la memòria local. Joan Manuel Borràs Jarque el relatà extensament en la seua Història de Vinaròs, i els fets inspiraren també Gaetà Tresserra en l’obra teatral La Perla de la Illeta o els carlistes en Vinaroz.
Tomàs Segarra va morir a Tortosa l’any 1895. La seua presència en Vinapedia es justifica especialment pel paper que exercí en un dels principals episodis viscuts per Vinaròs durant les guerres carlines del segle XIX.
