Demetrio Ayguals de Izco (Reus, 23-I-1814 – ?)
Polític i militar vinculat a Vinaròs, comandant de la Milícia Nacional i alcalde de la ciutat en diferents períodes. Germà de Venceslao Ayguals de Izco, participà activament en els principals moviments polítics i revolucionaris que visqué Vinaròs durant bona part del segle XIX.
Nascut a Reus el 23 de gener de 1814, formava part de la família Ayguals de Izco, estretament vinculada a Vinaròs. El juny de 1837 va ser nomenat capità de la Milícia Nacional pel seu germà Wenceslao, aleshores comandant del cos, i posteriorment va ser elegit novament per al càrrec. L’any 1842 consta com a capità de la companyia de Caçadors i poc després assumí el comandament de la Milícia Nacional.
El 12 de juny de 1843, en el context del moviment contra el govern del general Espartero, va ser elegit president de la Junta Provisional de Govern de Vinaròs. Aquella etapa estigué marcada per una forta conflictivitat política i acabà amb la dissolució de la Junta i la seua dimissió com a comandant de la Milícia Nacional.
Demetrio Ayguals tornà a adquirir un destacat protagonisme durant la Revolució de 1868, coneguda com la Gloriosa. El 6 d’octubre s’adherí al moviment revolucionari i va ser nomenat president de la Junta revolucionària local, encara que les disputes internes provocaren poc després la seua destitució. Exercí posteriorment com a alcalde de Vinaròs, càrrec que ocupà en diferents períodes entre 1868 i 1873.
Durant la seua alcaldia promogué, entre altres iniciatives, una exposició dirigida a les Corts en favor de la canalització de l’Ebre. El seu mandat coincidí amb un període especialment inestable, que comprengué el regnat d’Amadeu I, la proclamació de la Primera República i l’inici de la Tercera Guerra Carlina.
El 2 de gener de 1873, les forces carlines comandades per Pasqual Cucala entraren a Vinaròs amb uns tres-cents homes sense trobar resistència. Davant la falta de recursos municipals, els carlins obtingueren 28.000 reals de la casa de Gregori Zanón, administrador de Rendes.
La proclamació de la Primera República, l’11 de febrer de 1873, accentuà les divisions polítiques locals. Ayguals mantingué un fort enfrontament amb el sector federalista encapçalat per Lluís Quer, que desembocà en disputes i incidents pels carrers de Vinaròs. Davant la intervenció de les autoritats, Demetrio abandonà temporalment la població el juny de 1873 i marxà a Madrid, encara que retornà unes setmanes després. Les tensions continuaren entre els partidaris de les diferents faccions republicanes en un moment en què, davant l’amenaça carlina, es reforçaven novament les muralles i fortificacions de la ciutat.
En les dècades posteriors consta també com a vicecònsol dels Països Baixos a Vinaròs, almenys durant part dels anys 1880 i 1890.
La llarga activitat pública de Demetrio Ayguals de Izco, especialment la seua participació en la Milícia Nacional, la Revolució de 1868 i els conflictes polítics de la Primera República, el converteix en una de les figures destacades de la vida política vinarossenca del segle XIX.