Entitat esportiva fundada el 12 de novembre de 1920 i principal representant històric del futbol vinarossenc. Al llarg de més d’un segle d’existència ha passat per diferents etapes esportives i socials, arribant a competir en Segona Divisió B i convertint-se en una de les entitats esportives amb major tradició de Vinaròs.
Els orígens del club estan estretament vinculats a Bernardino Mercader Verdera, vinarossenc que havia conegut el futbol durant una estada a l’Havana, Cuba, on treballava de barber. Al seu retorn va començar a divulgar les qualitats d’aquell esport mitjançant diversos articles publicats l’any 1920 a la revista Patria i aconseguí reunir un grup de joves interessats a practicar-lo. El 12 de novembre de 1920 quedava fundat el Vinaròs Club de Futbol, del qual Mercader seria primer president i autèntic impulsor.
Els inicis van ser modestos. Els mateixos jugadors habilitaren un terreny a la partida de les Capçades i s’encarregaven de muntar i desmuntar les porteries després dels partits. Mercader assumia tota mena de funcions, des de president i entrenador fins a àrbitre o encarregat de cobrar les entrades. El 2 de gener de 1921 es disputà a les Capçades un dels primers partits documentats del club, contra l’Ibèric de Tortosa. Prompte començaren també els enfrontaments amb equips d’altres poblacions pròximes, especialment Tortosa i Amposta.
Durant les dècades següents el Vinaròs passà per nombrosos terrenys de joc, entre ells els de l’Ancla o Granja de Maria, els situats prop de l’estació i el de l’Hort de Borràs, a la zona on posteriorment es construí la parròquia de Santa Magdalena. Aquest últim va ser clausurat el 4 de febrer de 1951, fet que obrí una etapa de dificultats i discontinuïtat per al futbol oficial a la població.
La recuperació definitiva arribà l’any 1965, coincidint amb la construcció del camp del Cervol, que es convertiria en la seu estable del club. Les fonts conservades ofereixen diferents dates relacionades amb la seua posada en funcionament durant els mesos d’agost i setembre, mentre que el 3 d’octubre de 1965 consta la disputa del primer partit oficial de lliga contra l’Atlético Villarrealense, dins del Campionat Regional d’Aficionats. El camp va ser dotat d’il·luminació l’any 1979 i el gener de 1988 va ser adquirit per l’Ajuntament de Vinaròs a la família Tosca-Franco, passant a ser de titularitat municipal.
Una de les etapes de major projecció esportiva de l’entitat arribà quan el Vinaròs aconseguí competir en Segona Divisió B, la categoria més alta assolida pel club. Al llarg de la seua història ha alternat períodes de grans resultats i fort seguiment popular amb altres de majors dificultats, mantenint sempre una estreta vinculació amb l’afició i la vida esportiva de la ciutat.
Entre les persones que han presidit l’entitat figuren, a més del fundador Bernardino Mercader, Santiago Falcó, Andreu Albiol, J. García Cazorla, Ramon Grau, Francesc Castell Arasa, Miguel Viana Pérez o Xavier Navas Solsona, entre molts altres. Generacions de jugadors, entrenadors, directius, socis i aficionats han participat així en la continuïtat d’un club que forma part de la memòria esportiva i social de Vinaròs.
La història de l’entitat ha estat objecte també de diferents treballs d’investigació. Josep Esteller Arnau, conegut en les seues cròniques esportives amb el pseudònim de Jésar, publicà entre 1994 i 1996 una primera història del club a la revista Crònica de Vinaròs. Posteriorment, juntament amb Miquel Àngel Baila Pallarés, va participar en l’elaboració de De les Capçades al Cervol, publicat per Editorial Antinea i dedicat a reconstruir la trajectòria històrica del Vinaròs Club de Futbol.
