Eugeni Guilló Barceló (Vinaròs, 8-IX-1666 – ?)
Pintor barroc vinarossenc, germà i col·laborador de Vicent Guilló. Va desenvolupar la seua activitat entre finals del segle XVII i les primeres dècades del XVIII, amb obres documentades a Vinaròs, Albocàsser, Alcanar, Castelló i València.
Fill de Vicent Guilló i Paula Barceló, va nàixer a Vinaròs el 8 de setembre de 1666, vint-i-un anys després del seu germà Vicent. Va ser batejat amb els noms de Josep, Pere, Domingo i Eugeni. Els dos germans treballaren conjuntament en diverses obres i es convertiren en destacats representants de la pintura barroca il·lusionista valenciana, caracteritzada per l’ús de perspectives fingides, arquitectures imaginàries i efectes de trompe-l’œil.
Entre 1690 i 1691 va treballar amb Vicent en la decoració de l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser. També participà en els treballs dels Sants Joans de València i, a Vinaròs, va daurar l’altar de Sant Sebastià. L’any 1698 va realitzar el disseny de la gran portalada-retaule barroca de l’església Arxiprestal, obra arquitectònica executada pels mestres Joan Baptista Viñes i Bertomeu Mir.
L’any 1700 va pintar un quadre de Sant Sebastià per a l’ermita del Remei d’Alcanar. Una de les seues obres més destacades i documentades és la decoració mural de la capella de la Mare de Déu del Roser de l’antic convent de Sant Tomàs d’Aquino de Castelló, signada amb la inscripció «Eugenius Guillo faciebat. 1704».
A Eugeni Guilló s’atribueixen també les pintures de l’altar del Roser de l’Arxiprestal de Vinaròs, probablement executades al voltant de 1703 per les grans similituds estilístiques amb les de Castelló. Més dubtosa és l’atribució de les pintures de la Font de la Salut de Traiguera, datades el 1736, quan el pintor hauria tingut ja setanta anys.
Eugeni Guilló completa, juntament amb el seu germà Vicent, una de les trajectòries artístiques més destacades del Vinaròs barroc, amb una obra que va assolir una notable projecció més enllà de la seua ciutat natal.
