Vicent Guilló Barceló (Vinaròs, 28-III-1645 – València, 12-III-1698)
Pintor barroc vinarossenc, una de les figures artístiques valencianes destacades de la segona meitat del segle XVII. Va desenvolupar una extensa activitat a Vinaròs, Albocàsser, Alcalà de Xivert, Sant Mateu, Tarragona i València, sovint en col·laboració amb el seu germà Eugeni Guilló.
Fill de Vicent Guilló, sastre, i Paula Barceló, va nàixer a Vinaròs el 28 de març de 1645. Es va casar amb Paula Cano l’any 1673 i va desenvolupar una intensa carrera com a pintor i daurador. A Vinaròs va ocupar també el càrrec de clavari de la Borsa Comuna l’any 1684.
Entre les primeres obres documentades a la seua ciutat natal figura el quadre del Baptisme de Crist realitzat el 1673 per al baptisteri de l’església parroquial. Entre 1679 i 1681 va treballar en la pintura i daurat de l’orgue de la mateixa església i l’any 1691 va decorar el presbiteri i realitzar dos grans plafons dedicats a l’Assumpció i la Coronació de la Mare de Déu. Bona part d’aquest patrimoni va desaparèixer durant la Guerra Civil.
La seua activitat es va estendre per nombroses poblacions. Va treballar a Albocàsser, on destaquen les pintures de l’ermita de Sant Pau, realitzades juntament amb el seu germà Eugeni; a Alcalà de Xivert, on es conserven llenços dedicats a la vida del rei David; i a Sant Mateu, per a l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels. També està documentada una Adoració dels Reis, signada a Barcelona el 1690 i destinada a Tarragona.
L’etapa final de la seua trajectòria va estar vinculada a l’església dels Sants Joans de València, on Vicent i Eugeni Guilló emprengueren un ambiciós programa pictòric. Les discrepàncies sorgides al voltant de l’obra acabaren en un conflicte que arribà als tribunals. Vicent Guilló va morir a València el 12 de març de 1698, sense arribar a concloure el conjunt.
La seua obra, caracteritzada per la pintura religiosa i la decoració de grans espais arquitectònics, situa Vicent Guilló entre els artistes vinarossencs de major projecció del segle XVII.
