Devoció tradicional de Vinaròs vinculada especialment a l’antiga processó fins a la Creu de Sant Josep, a la benedicció del terme i a diferents costums populars celebrats cada 19 de març.
La festivitat de Sant Josep va comptar durant molts anys amb una processó que eixia de la població i arribava fins a la Creu de Sant Josep, situada a l’antiga raval de Càlig, actual avinguda de Saragossa. En arribar a la creu es procedia a la benedicció del terme, mentre els participants alçaven els tradicionals rams de flors de Sant Josep i dedicaven vítols al sant.
Es tractava d’una tradició antiga que va acabar desapareixent després de les transformacions urbanes i viàries experimentades en aquest sector de Vinaròs. La festivitat estava també relacionada amb la gastronomia popular: per Sant Josep i durant els dies immediats existia el costum de preparar i menjar crespells.
La devoció té també presència a l’església Arxiprestal, on Sant Josep ocupa un dels altars laterals. L’any 1940, Ricardo Querol Escribano i Maria Giner Roca sufragaren una nova imatge del sant, obra de l’escultor valencià Josep Gerique, en compliment d’una promesa feta per Maria Giner perquè el seu fill Ricardo tornara amb salut del front de la Guerra Civil.
La Creu de Sant Josep constitueix encara avui un testimoni material d’aquesta antiga celebració, desapareguda de la vida festiva vinarossenca però conservada en la memòria i en la documentació gràfica local.