Celebració litúrgica solemne d’acció de gràcies que a Vinaròs està documentada des del segle XVII amb motiu d’esdeveniments religiosos, polítics i socials considerats d’especial transcendència. La seua celebració permet seguir, al llarg de més de tres segles, alguns dels episodis que marcaren la vida de la població.
Borràs Jarque recull nombrosos Te Deum celebrats a Vinaròs des de mitjan segle XVII. Entre els primers figura el del 29 d’agost de 1659, relacionat amb la Pau dels Pirineus. Durant els segles XVII i XVIII foren freqüents també les accions de gràcies per motius molt més pròxims a la vida quotidiana, especialment després d’haver aconseguit les pluges necessàries per als camps, però també per haver-se lliurat de plagues o altres perills. L’any 1754, per exemple, els mariners en promogueren un després d’haver escapat d’un apresament per pirates.
Durant el segle XIX, els Te Deum reflectiren també els grans esdeveniments polítics i socials del moment. Se’n celebraren amb motiu del jurament de la Constitució de 1837, del Conveni de Vergara de 1839, del pronunciament d’Espartero, del casament d’Isabel II o de la fi de les epidèmies de còlera de 1854 i 1885.
La tradició va continuar durant el segle XX, associada principalment a commemoracions religioses i grans esdeveniments. Entre les celebracions documentades figuren les vinculades als centenaris de les devocions locals, l’elecció de nous pontífexs, el vol del Plus Ultra a l’Argentina l’any 1926 o la pacificació del Rif.
L’any 2000, coincidint amb el 759 aniversari de la Carta Pobla, el regidor de Cultura Salvador Oliver Foix va incorporar novament el Te Deum a les celebracions commemoratives de la Carta Pobla, recuperant una pràctica amb una llarga tradició documentada a Vinaròs.
Font principal: Joan Manuel Borràs Jarque, Història de Vinaròs.
