La congregació de les Serventes de Jesús s’establí per primera vegada a Vinaròs l’any 1895, dedicada principalment a l’assistència i vetla dels malalts, sense distinció de condició social. Les religioses subsistien de les almoines i de les aportacions voluntàries dels seus benefactors.
Inicialment s’instal·laren a la plaça de Sant Agustí, en una de les cases conegudes com de les Mesegueres o de Pedro Meseguer. L’any 1899 abandonaren Vinaròs, però la congregació fou restablida a la ciutat el 29 d’octubre de 1909, gràcies a les gestions de mossén Bono. En aquesta segona etapa ocuparen una casa del carrer del Convent cedida gratuïtament pels germans Sendra.
Posteriorment adquiriren un edifici al carrer de l’Àngel, que havia estat vinculat anteriorment a Wenceslao Ayguals de Izco i havia tingut diversos usos. Després de la seua remodelació, les religioses s’hi instal·laren el setembre de 1926 i l’oratori fou beneït el 19 d’octubre. L’any 1929 es beneí també la seua campana. Abans de la Guerra Civil comptaren amb capellà propi, funció que exercí mossén Manuel Limorte entre 1911 i 1936.
Les Serventes de Jesús abandonaren definitivament Vinaròs el 31 de gener de 1968, després de dècades dedicades a l’atenció dels malalts. Entre les religioses vinculades a la congregació destacà sor Florentina Fernández del Castillo, natural de Yecla, que per la seua llarga dedicació assistencial fou nomenada Filla Adoptiva de Vinaròs.
