Durant bona part dels segles XIX i XX, el servei militar obligatori va formar part de la vida dels joves vinarossencs, sotmesos al sistema de reclutament i quintes establit per l’Estat. La incorporació a files podia suposar llargs períodes allunyats de casa i, especialment en èpoques de conflicte, el risc de ser destinats als territoris en guerra.
Les campanyes militars del nord d’Àfrica tingueren una especial repercussió. Alguns joves intentaren evitar la incorporació emigrant a l’estranger, principalment a l’Argentina i altres països de Sud-amèrica. L’any 1916, l’absència del domicili familiar durant deu anys podia arribar a comportar l’exempció dels considerats pròfugs, circumstància que afavoria estes llargues absències.
El reclutament dels joves de Vinaròs i d’un ampli territori es gestionava des de la Zona de Reclutament Militar establida a la ciutat. Les revisions mèdiques, els sorteigs, les incorporacions i, posteriorment, el retorn dels soldats constituïren durant dècades episodis habituals de la vida familiar i social.
El servei militar obligatori va anar reduint progressivament la seua duració durant les últimes dècades del segle XX. El procés de professionalització de les Forces Armades comportà finalment la seua suspensió, i els últims soldats de lleva espanyols acabaren el servei l’any 2001.