Antic retaule major de l’església arxiprestal de Vinaròs, construït probablement a principis del segle XVII i destruït durant la Guerra Civil.
El retaule major de l’església arxiprestal constituïa una de les principals peces artístiques de l’interior del temple. L’historiador Joan Manuel Borràs Jarque considerava que procedia de l’església anterior i l’atribuïa al mestre Pere Dorpa, de Sant Mateu, encara que no disposava de documentació que confirmara aquesta autoria.
Una notícia documental localitzada posteriorment per Joan Bover permet plantejar una altra possibilitat. En una relació del segle XVII de persones exemptes del pagament de la Sisa apareix Gabriel Eiximenes, juntament amb la seua casa i família, mentre treballava en «lo retaule que se a consertat ab aquell». La referència correspon al període en què encara s’estava completant la nova església fortalesa i podria estar relacionada amb la construcció del retaule major, encara que el document conegut no permet assegurar-ho definitivament.
Una visita pastoral del bisbe de Tortosa Agustí Espínola, del 18 de desembre de 1625, documenta ja els treballs destinats a enriquir-lo. El bisbe autoritzà i elogià la iniciativa d’un grup de dones que recollien almoines pels forns i altres llocs de la vila amb la finalitat de sufragar el daurat del retaule, concedint indulgències a les encarregades setmanals de la recaptació.
El conjunt, de grans dimensions i profusament recobert de pa d’or, estava presidit per la Mare de Déu de l’Assumpció, titular de l’església. Al centre se situaven també el sagrari i diverses representacions de la vida de Crist, entre les quals figuraven la Resurrecció i la Mort de Crist. Borràs Jarque deixà una descripció detallada de la seua composició i iconografia.
El retaule major, juntament amb bona part dels altars, imatges i ornaments de l’arxiprestal, fou destruït l’any 1936, durant els primers mesos de la Guerra Civil.
