A principis del segle XX es va estudiar la construcció d’una línia ferroviària que havia d’unir les explotacions mineres d’Utrillas, a Terol, amb Vinaròs, amb l’objectiu de facilitar la sortida del carbó a través del seu port. La proposta formava part de les diferents alternatives plantejades per donar eixida a la important producció de lignit de la conca minera d’Utrillas.
El projecte preveia una línia d’uns 135 quilòmetres, amb un itinerari que havia de passar per Escucha, Ejulve, Forcall, Morella, Vallibona, Catí, Sant Mateu, Xert i la Jana-Traiguera abans d’arribar a Vinaròs. El pressupost inicial s’estimava en 10,8 milions de pessetes, als quals s’afegien 1,5 milions per a imprevistos. Els estudis contemplaven un moviment d’entre 200.000 i 300.000 tones anuals de mineral.
L’arribada del ferrocarril a Vinaròs hauria permés embarcar el carbó amb destinació a altres ports del Mediterrani i hauria reforçat el paper comercial del port vinarossenc. Tanmateix, els estudis econòmics demostraren que altres alternatives ferroviàries permetien transportar el mineral a un cost inferior. La línia directa fins a Vinaròs fou finalment descartada i la companyia Minas y Ferrocarril de Utrillas, constituïda l’any 1900, acabà construint la línia que comunicava Utrillas amb Saragossa, inaugurada el 1904.