Pasqual Bono Boix (Vila-real, 1871 – Castelló de la Plana, 2-X-1936).
Sacerdot i rector arxiprest de Vinaròs entre 1905 i 1936, figura destacada de la vida religiosa i social de la ciutat durant el primer terç del segle XX.
Va prendre possessió de la parròquia de Vinaròs l’1 de març de 1905, després d’haver exercit com a professor del Seminari de Tortosa. Residí a la Casa Abadia del carrer Major, acompanyat de la seua germana Pilar. Una altra germana, Maria Gràcia, estava casada amb l’historiador vinarossenc Joan Manuel Borràs Jarque.
Durant els més de trenta anys al capdavant de la parròquia impulsà nombroses iniciatives religioses i cíviques. Promogué les celebracions del tercer centenari de l’arribada de la relíquia de sant Sebastià (1910), la construcció de la creu monumental i el Via Crucis de l’Ermita (1913), les festes del cinqué centenari de la troballa de la imatge de sant Sebastià (1916) i les celebracions dedicades a la Mare de Déu de la Misericòrdia (1927). També contribuí a consolidar la participació de les vestes en les processons de Setmana Santa i inicià les peregrinacions vinarossenques a Lourdes el 1929.
La seua activitat transcendí l’àmbit estrictament religiós. Impulsà la constitució d’una societat de regants per aprofitar el Pou dels Dos Vilars, iniciativa que afavorí l’expansió del cultiu de la taronja; participà en l’homenatge al poeta i exalcalde Agustí Safon (1917), promogué el monument a Costa i Borràs (1918) i impulsà la cavalcada dels Reis Mags, iniciada el 1920. Durant la Dictadura de Primo de Rivera mantingué discrepàncies amb les autoritats locals i el 1929 es negà a beneir el nou Mercat Municipal i el grup escolar de Baix.
Entre 1908 i 1936 dirigí, pràcticament sense interrupció, la revista San Sebastián, publicació religiosa que comptà amb nombrosos col·laboradors locals i constitueix una font destacada per conéixer el Vinaròs d’aquells anys.
L’11 d’agost de 1936, iniciada la Guerra Civil, fou empresonat juntament amb altres sacerdots i posteriorment traslladat a Castelló. Va morir assassinat el 2 d’octubre de 1936, juntament amb altres capellans detinguts. Segons la tradició recollida posteriorment, tingué la possibilitat d’abandonar el captiveri gràcies a diverses gestions personals, però s’hi negà si no eren alliberats també els seus companys.