Miquel Béccar i Febrer (Vinaròs, 4-VIII-1750 – 25-II-1828)
Militar. Brigadier de cavalleria, va desenvolupar una extensa carrera militar durant més de quatre dècades, participant en alguns dels principals conflictes en què va intervenir l’exèrcit espanyol entre finals del segle XVIII i començaments del XIX.
Fill de Nicolau Béccar de Soetard i Maria Francisca Febrer Ferrán, va ingressar com a cadet en el Regiment del Rei de Caçadors de Cavalleria l’any 1767. Després d’ocupar successivament els graus d’alferes, tinent i capità, va ascendir a tinent coronel el 1804 i passà al Regiment de Dragons d’Almansa. L’any 1809 va ser nomenat coronel i, poc després, brigadier.
La seua trajectòria militar el portà a participar en nombroses campanyes. Entre 1782 i 1783 va prendre part en el setge de Gibraltar, i durant la Guerra de la Convenció va combatre contra les tropes franceses. També va estar destinat al Camp de Gibraltar entre 1800 i 1801, on va viure l’atac de l’esquadra britànica contra Algesires.
El 1807 va formar part de l’exèrcit del marqués de la Romana, enviat al nord d’Europa, des d’on va aconseguir retornar a Espanya l’any següent per incorporar-se a la lluita contra les tropes napoleòniques. Durant la Guerra del Francés va participar en les batalles de Medellín i Talavera i, l’agost de 1809, va resultar greument ferit en l’acció del Puente del Arzobispo per l’impacte de dos fragments de granada. Per la seua actuació va rebre diverses distincions, entre elles les creus de Medellín i Talavera i la Creu del Nord.
Miquel Béccar es va casar a Vinaròs el 15 de març de 1781 amb Mariana Febrer, pertanyent també a una família vinarossenca de l’estat noble. La seua biografia constitueix una de les trajectòries militars més destacades entre els membres del llinatge Béccar nascuts a Vinaròs.