La maçoneria va tindre una presència significativa a Vinaròs durant les últimes dècades del segle XIX, especialment a través de la lògia Padilla, que va convertir la ciutat en un dels principals nuclis de l’activitat maçònica de la província de Castelló durant la Restauració.
La lògia Padilla
La lògia Padilla va iniciar la seua activitat a Vinaròs a finals de 1882 i es mantingué activa, amb algunes interrupcions, fins almenys 1892. Inicialment va pertànyer al Gran Orient d’Espanya, amb el número 268, i a partir de 1888 va quedar integrada en el Gran Orient Nacional d’Espanya, amb el número 20. Comptava també amb un capítol Rosa-Creu.
Entre 1886 i finals de 1887 la lògia va passar per un període d’inactivitat, conegut en terminologia maçònica com estar «en somnis», però posteriorment va recuperar la seua activitat. L’any 1888 arribà a comptar amb prop de quaranta membres actius.
La documentació conservada ha permés identificar 64 membres vinculats a la lògia Padilla, entre els quals hi havia quatre dones, una presència especialment significativa dins de la maçoneria castellonenca de l’època.
Membres i influència social
La lògia reunia persones procedents de diferents sectors de la societat vinarossenca. Entre els seus membres hi havia comerciants, industrials, militars, funcionaris municipals, treballadors de Telègrafs i de la Duana, així com diversos representants del republicanisme local.
Entre els membres documentats es trobaven Ernest Villar Miralles, administrador de la Duana i primer venerable mestre de la lògia l’any 1882; els militars Luis Rubiales i Miguel Núñez-Cortés, este últim venerable mestre entre 1888 i 1890; l’alcalde republicà Ángel Dozal; i comerciants i industrials com José Martínez Miralles, Juan Bautista Pascual Esperanza i Juan Bautista Valanzuela.
També va formar part de la maçoneria vinarossenca l’impressor Joan Botella Carbonell, propietari d’una de les principals impremtes de la població i vinculat a diferents publicacions locals.
La composició de la lògia mostra l’estreta relació existent en aquell moment entre una part de la maçoneria i els diferents corrents del republicanisme, especialment el republicanisme progressista, encara que també hi participaren republicans federals i possibilistes. Entre els principis compartits per molts dels seus membres es trobaven el lliurepensament, el laïcisme i la defensa de la llibertat de consciència.
La seu i l’Associació de Beneficència Maçònica
La lògia tenia la seua seu a l’antiga casa dels Ayguals d’Izco, al carrer de l’Àngel. La presència de la maçoneria en este edifici arribà a ser pública i visible: en un dels balcons figurava el rètol «Asociación de Beneficencia Masónica», acompanyat de simbologia maçònica.
Esta denominació responia a la forma amb què l’organització figurava inscrita en el registre establit arran de la Llei d’Associacions de 1887, que va proporcionar un marc legal per al funcionament públic de nombroses entitats.
La lògia Padilla mantingué relacions amb altres tallers maçònics, especialment de Castelló i València. Va tindre una relació destacada amb la lògia valenciana Puritana, vinculada al republicà federal Aurelio Blasco Grajales, i participà en les xarxes maçòniques i republicanes que es desenvoluparen durant les últimes dècades del segle XIX.
Declivi de la lògia
Durant els últims anys de la dècada de 1880 la maçoneria va ser objecte d’una forta oposició per part dels sectors catòlics i integristes. La premsa contrària a la maçoneria va arribar a publicar els noms d’alguns dels seus membres i a promoure el boicot social i econòmic contra comerciants i professionals vinculats a les lògies.
A esta pressió s’afegiren la mort o el trasllat d’alguns dels membres més actius de la Padilla. Entre els primers es trobaven Ángel Dozal, José Martínez Miralles i Pérez Montoto, mentre que diversos militars destinats a Vinaròs abandonaren posteriorment la població.
A partir de 1892 no es coneixen noves notícies documentades sobre activitat maçònica organitzada a Vinaròs, fet que assenyala la desaparició de la lògia Padilla després d’una dècada d’activitat.
Documentació conservada
Una part important de la història de la lògia Padilla ha pogut reconstruir-se gràcies a la documentació conservada al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Entre els documents localitzats es troben un quadre lògic de l’any 1889, corresponent tant a la lògia simbòlica com al capítol Rosa-Creu, i diverses desenes de cartes o «planxes» de la seua correspondència.
Esta documentació, juntament amb les notícies aparegudes en la premsa republicana, catòlica i integrista de l’època, ha permés recuperar els noms dels seus membres i conéixer l’activitat i la rellevància social que la maçoneria va arribar a tindre al Vinaròs de finals del segle XIX.
Bibliografía y fuentes
- SAMPEDRO RAMO, Vicent: La maçoneria a Vinaròs i el Maestrat. Centre d’Estudis del Maestrat, 2023. cemaestrat.org
- Centre Documental de la Memòria Històrica, Salamanca: expedient de la Lògia Padilla de Vinaròs
- BORRÀS JARQUE, Joan M.: Història de Vinaròs.
