Luis Querol Roso (Vinaròs, 23-III-1901 – ?)
Historiador, professor i escriptor. Doctor en Ciències Històriques, va desenvolupar una destacada trajectòria docent i investigadora a València i va ser nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història.
Nascut a Vinaròs l’any 1901, Luis Querol Roso es va doctorar en Ciències Històriques i va dedicar bona part de la seua trajectòria professional a la docència i a l’estudi de la història i la geografia. L’any 1957 exercia com a vicerector de l’Institut d’Ensenyament Mitjà Lluís Vives de València.
La seua activitat investigadora es va centrar especialment en la història valenciana i espanyola, amb treballs dedicats a les milícies de l’antic Regne de València, la tradició marítima valenciana i diferents episodis i personatges històrics. Entre les seues publicacions figuren La última Reina de Aragón, La tradición marítima del antiguo Reino de Valencia (1946), Geografía Valenciana (1946), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV i La última organización de las milicias valencianas (1643-1707) (1949). Va publicar també manuals de síntesi d’Història i Geografia.
El reconeixement a la seua trajectòria investigadora va culminar el gener de 1967, quan va ser nomenat acadèmic corresponent a València de la Reial Acadèmia de la Història.
Fill de l’alcalde i comerciant vinarossenc Leopoldo Querol Vives, era germà del pianista Leopoldo Querol Roso, una de les figures musicals vinarossenques més destacades del segle XX.