Josep Francesc Escrivano Mayó (Vinaròs, 1852 – ?)
Advocat, polític i viticultor. Diputat provincial i regidor de l’Ajuntament de Vinaròs, va destacar també per la producció de vins i vinagres, premiats en diverses exposicions nacionals i internacionals durant les últimes dècades del segle XIX.
Fill de Josep Francesc Escrivano Morales i Joaquina Mayó Sirés, va obtindre el títol de batxiller en Arts a Barcelona l’any 1865 i posteriorment es va llicenciar en Dret. Va desenvolupar també una activa trajectòria pública, arribant a ser diputat provincial i, l’any 1890, regidor de l’Ajuntament de Vinaròs.
Propietari de la finca coneguda com la Parreta, va destacar especialment com a viticultor i elaborador de vins en una època en què el sector vinícola constituïa una de les principals activitats econòmiques de Vinaròs. Els seus productes van obtindre diversos reconeixements: Madrid (1877), París (1878), València (1883), Saragossa (1886) i Castelló (1887). A l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 va aconseguir una medalla de bronze pel seu vi i una menció honorífica pel vinagre.
La seua casa del carrer de Sant Francesc va quedar també vinculada a un dels avanços tecnològics de finals del segle XIX. Quan l’any 1895 va començar a funcionar el telèfon públic a Vinaròs, la primera central telefònica es va instal·lar al seu domicili.
Escrivano Mayó apareix encara documentat l’any 1908, quan va arrendar a Facundo Fora Ferreres el local utilitzat pel Centre Instructiu Republicà, entitat fundada aquell mateix any.