Joan Just Uguet Fraile (Vinaròs, 1823 – Gràcia, Barcelona, 2 de novembre de 1892).
Escriptor i polític liberal, alcalde de Vinaròs durant l’epidèmia de còlera de 1854 i autor d’una extensa producció literària i política.
Fill de José Agustín Uguet Forner i Maria Rita Fraile Mano, es formà en diferents disciplines, especialment en filosofia i literatura. De conviccions liberals i democràtiques, el 1848 participà en els moviments revolucionaris produïts al territori valencià, fet que comportà la seua persecució.
El juliol de 1854, en el context del moviment revolucionari d’aquell any, passà a ocupar l’alcaldia de Vinaròs i fou elegit alcalde el 22 d’octubre. Continuà al capdavant de l’Ajuntament durant part dels anys 1855 i 1856.
El seu mandat coincidí amb la greu epidèmia de còlera de 1854. El primer cas es registrà a Vinaròs el 2 de setembre i l’últim el 20 d’octubre, període durant el qual moriren 77 persones. També impulsà la societat de socors La Protectora.
Posteriorment s’establí a Catalunya i continuà vinculat als moviments polítics democràtics. Desenvolupà al mateix temps una extensa activitat com a escriptor, amb novel·les, poemes i obres de caràcter polític, religiós i divulgatiu. Entre els seus títols figuren Una flor querida (1859), La Redención (1859), El árbol caído (1864), Los almogávares (1867) i Catecismo político (1868).
Estigué casat amb Concepción Marques Bonagarde, amb qui tingué tres fills: José María, Elías i Virginia. Fou germà d’Estanislao Uguet, també alcalde de Vinaròs.