Joan Baptista Lostau (Vinaròs, 1728 – ?)
Comerciant i fabricant de paper vinarossenc del segle XVIII, vinculat al comerç amb Amèrica. Propietari d’un molí paperer al riu Sénia, va produir paper d’encigarrar destinat principalment a Veracruz, a Mèxic.
Fill de Joan Lostau, comerciant d’origen francès establert a Vinaròs, va nàixer l’any 1728. En un cens de francesos de la vila de 1754, Joan Baptista apareix amb 26 anys, mentre que son pare en tenia seixanta.
Lostau era propietari del molí de Sant Josep, situat a Rossell i alimentat per les aigües del riu Sénia, on fabricava paper d’encigarrar destinat principalment al mercat americà. El producte havia de ser traslladat a València per passar les corresponents inspeccions abans de la seua comercialització i posterior exportació a Veracruz.
La sequera de 1771 va afectar greument la producció del molí per la falta d’aigua. Lostau reclamà també contra els perjudicis que li ocasionava haver de transportar el paper per terra fins a València, enfront de les millors condicions de què gaudien els fabricants catalans. Les seues gestions arribaren fins a Madrid, on va plantejar el problema al ministre d’Índies Miguel de Múzquiz, aconseguint autorització per efectuar el transport per via marítima.
La seua activitat comercial va estar estretament relacionada amb el desenvolupament marítim de Vinaròs. Segons Borràs Jarque, l’any 1783, Lostau i Joan Baptista Lassala van obtindre autorització per construir magatzems a la vora de la mar, junt a les drassanes, amb la finalitat de facilitar l’eixida dels seus productes.
La seua figura apareix també en diversos conflictes de la vida local. L’any 1770 va protagonitzar un llarg plet sobre el privilegi que reclamava la seua família d’ocupar un lloc determinat darrere de les peanyes dels patrons durant les processons, disputa que arribà als tribunals eclesiàstics i civils i provocà la suspensió temporal d’algunes celebracions.
Anys després mantingué un altre litigi relacionat amb l’aprofitament de les aigües del riu Sénia. En aquest procés es va aportar un mapa datat el 9 de maig de 1788, conservat a l’Arxiu General de Simancas, destinat a justificar la jurisdicció sobre les aigües utilitzades pel seu molí.