Vinaròs ha estat històricament una població receptora de persones procedents d’altres territoris. Aquest fenomen, documentat ja al segle XVIII, va adquirir una especial intensitat durant la segona meitat del segle XX i contribuí decisivament al creixement demogràfic i a la transformació social de la ciutat.
La presència de població procedent d’altres territoris està documentada a Vinaròs des de fa segles, afavorida en bona mesura pel seu caràcter portuari i comercial. Un cens de 1754 registrava set residents francesos i, l’any 1780, constaven a la vila dos genovesos, un napolità, dos irlandesos, quatre maltesos i cinc francesos. Entre les famílies estrangeres establertes durant el segle XVIII destacaren algunes vinculades al comerç, com els Lostau, així com diferents famílies d’origen irlandès.
La immigració adquirí, però, una dimensió molt superior durant el segle XX. Mentre nombroses poblacions de l’interior de la comarca perdien habitants, Vinaròs va experimentar un fort creixement demogràfic. A la ciutat arribaren famílies procedents principalment d’altres zones d’Espanya, entre les quals tingueren una presència significativa les originàries del Baix Aragó i Andalusia, atretes per les possibilitats laborals i el desenvolupament econòmic de la població.
L’any 1993, Vinaròs comptava amb 20.847 habitants, dels quals només 9.061 havien nascut a la mateixa ciutat. Entre la població procedent d’Aragó destacaven 582 persones nascudes a Terol, 141 a Saragossa i 35 a Osca. A aquesta immigració interior s’afegia la presència de ciutadans europeus, alguns dels quals havien escollit Vinaròs com a lloc de residència després de la jubilació.
El mateix any hi havia censats 1.030 residents estrangers. Les comunitats més nombroses procedien del Marroc, Alemanya i França, juntament amb persones originàries d’Algèria, Holanda, Argentina, Gran Bretanya, Bèlgica i altres països.
A partir de la dècada de 1990 el fenomen adquirí una nova dimensió amb l’arribada de població procedent del Marroc, l’Àfrica subsahariana, l’Europa de l’Est i Amèrica Llatina. A les nacionalitats ja presents s’incorporaren progressivament persones procedents d’Equador, Ucraïna, Romania, Lituània, Rússia, Moldàvia i altres països, moltes de les quals acabaren establint-se definitivament a Vinaròs.
La diversitat assolida en pocs anys queda especialment reflectida en l’àmbit escolar. Durant el curs 2000-2001 hi havia matriculats als centres educatius de Vinaròs xiquets de 58 nacionalitats diferents. En el curs 2003-2004, només al col·legi Sant Sebastià, 93 dels seus 389 alumnes eren estrangers i representaven 21 nacionalitats.
La immigració, tant la procedent d’altres territoris de l’Estat com la internacional, ha estat així un dels factors determinants del creixement i la transformació demogràfica de Vinaròs contemporani, convertint la ciutat en punt d’arribada després d’haver estat, especialment entre finals del segle XIX i principis del XX, una important terra d’emigració.