Arxipèlag volcànic situat davant la costa de Castelló, tradicionalment molt vinculat als mariners de Vinaròs, que freqüentaren les seues aigües per a la pesca i mantingueren durant dècades relacions amb els habitants i farers de les illes.
Les Illes Columbretes, situades a unes 35 milles de la costa i pertanyents al terme municipal de Castelló de la Plana, formen un petit arxipèlag d’origen volcànic de gran valor paisatgístic i natural. Entre els seus principals illots es troben l’Illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot o Bergantí. Els mariners vinarossencs es referien habitualment al conjunt simplement com «l’Illa».
Les aigües de Columbretes van ser freqüentades tradicionalment pels pescadors de Vinaròs, especialment per la riquesa de les seues pesqueres. La llagosta constituïa una de les captures més apreciades, junt amb nombroses espècies de peix i cefalòpodes. Aquesta relació quedà reflectida també en la cultura popular. L’any 1959, el vinarossenc Venanci Ayza Sanz dedicà a aquestes jornades marineres el poema L’Illa, on evocava les diferents modalitats de pesca i les captures aconseguides pels pescadors.
La relació de Vinaròs amb les illes no es limità a la pesca. El 5 de febrer de 1921 començà a prestar-se des del port vinarossenc un servei regular d’abastiment del personal de Columbretes mitjançant una balandra, que efectuava viatges els dies 5, 15 i 25 de cada mes. L’embarcació quedà destruïda durant el greu temporal de Nadal de 1926. Aquell mateix 1921 s’instal·là el telèfon a les illes.
Durant bona part dels segles XIX i XX, l’Illa Grossa va estar habitada principalment pels farers i les seues famílies, en unes condicions marcades per l’aïllament. Després de quedar deshabitades permanentment, les Columbretes començaren també a despertar l’interés dels visitants. L’any 1968, la barca de pesca vinarossenca Damiana Sanz va ser habilitada per transportar passatgers que volien conéixer l’arxipèlag.
La vinculació amb Vinaròs ha quedat igualment present en la música popular. Joan Barbé Zaragozà adaptà una cançó dedicada a les Illes Columbretes sobre la música del tango Madre, conservada dins del repertori tradicional vinarossenc.
Les illes i les aigües que les envolten gaudeixen actualment d’una elevada protecció ambiental, conseqüència de l’excepcional valor dels seus ecosistemes terrestres i marins.