Hilarió Claramunt i Forés (Vinaròs, 12-08-1850 – Vinaròs, 07-02-1930)
Advocat i pintor vinarossenc. Llicenciat en Dret Civil i Canònic, exercí l’advocacia durant trenta anys, activitat que compaginà amb una intensa dedicació a la pintura, disciplina en la qual es formà de manera autodidacta. Començà a pintar molt jove i, als tretze anys, realitzà a l’oli una còpia d’una Immaculada de Murillo.
La seua producció artística se centrà principalment en la pintura religiosa. Per a l’església arxiprestal de Vinaròs realitzà obres de grans dimensions com L’Últim Sopar, Les bodes de Canà, La Samaritana i Marta i Maria, destruïdes durant la Guerra Civil. També pintà un retrat idealitzat de la vinarossenca Teresa Ferrer Salom i, per a l’ermita, un llenç de la Verge de la Misericòrdia que cobria el seu cambril.
Part de la seua obra es conservà en diferents col·leccions particulars i institucions. El Museu Municipal comptà amb pintures seues dedicades a Sant Antoni de Pàdua, la Verge del Pilar, Sant Bernardí i Santa Elvira. També realitzà retrats, bodegons i altres composicions, així com dos quadres destinats a l’asil de Sant Joan de Déu de la Malva-rosa de València, orde de la qual era germà seglar.
Un atac apoplèctic li paralitzà la part dreta del cos mentre treballava en algunes de les seues grans composicions, circumstància que no li impedí continuar pintant amb la mà esquerra. També fou autor del Novenario a la Ilustre Virgen y Mártir Santa Victoria (1897). Un estudi publicat l’any 1977 arribà a catalogar una quarantena d’obres de l’artista.