L’any 1923, l’historiador de l’art Elías Tormo y Monzó publicà dins de les Guías Regionales Calpe la seua Guía de Levante, una obra destinada a facilitar al viatger informació pràctica, històrica i artística sobre les poblacions de l’est peninsular. En les seues pàgines dedicà una extensa referència a Vinaròs, que constitueix un interessant testimoni de la ciutat a principis del segle XX.
La guia descriu una població d’uns 7.800 habitants, 9.800 comptant el terme, ben comunicada amb nombroses localitats de l’interior mitjançant automòbils i carruatges. Recull fondes i establiments com els cafés Novedades, París i Colón, el balneari Miramar, el Teatro Principal o el Palacio del Cine, així com l’existència de consolats de França, Itàlia, Portugal i la República Dominicana.
Tormo presenta Vinaròs com una població pròspera, vinculada a l’exportació de fruita i vi, la pesca i les activitats marítimes, i destaca l’existència de tres drassanes capaces de construir embarcacions de fins a 1.000 tones. Dedica també una atenció especial al port i als principals elements patrimonials de la ciutat, especialment l’església arxiprestal i la seua torre, de les quals aporta dades històriques i artístiques.
La Guía de Levante constitueix així una valuosa font per conéixer els serveis, les comunicacions, l’economia, el patrimoni i la vida urbana del Vinaròs de 1923.