Francisca Ferrer Flós (Vinaròs, 1 de febrer de 1861 – 20 de juny de 1938). Mestra, pedagoga i autora de materials escolars, destacada per la seua lluita contra l’analfabetisme, la defensa dels drets professionals de les dones i la participació en nombroses iniciatives socials i benèfiques de Vinaròs.
Va nàixer en una família vinarossenca formada per Pasqual Ferrer Juan i Francisca Flos Miralles. Era germana de Felip Ferrer Flos, conegut com Varet, que va ocupar l’alcaldia de Vinaròs durant diferents períodes entre 1893 i 1930, i d’Emília Ferrer Flos. L’any 1878, amb només dèsset anys, es va casar amb Francisco Gerada Comes, de qui va enviudar dos anys després. Posteriorment va contraure matrimoni amb Eduard Albiol Llaudis, secretari de l’Ajuntament de Peníscola. No va tindre fills, però va criar el seu fillol i nebot net Eduard Albiol Ferrer, que havia quedat orfe de mare.
Després d’aprovar les oposicions de magisteri, va obtindre la seua primera destinació a Peníscola, on ja consta com a mestra nacional el 1899. Cap a 1910 va començar a exercir a Vinaròs, al capdavant de l’Escola de Xiquetes situada a la planta superior d’un edifici de la plaça Jovellar, construït el 1807 per a usos educatius i ocupat posteriorment per les oficines de Correus. Va continuar en este centre fins a la seua jubilació, l’any 1931.
Labor docent i lluita contra l’analfabetisme
Francisca Ferrer va dedicar bona part de la seua vida a l’ensenyament en una època en què l’analfabetisme era un dels principals problemes socials. Segons el cens de 1900, a Vinaròs hi havia 3.285 dones que no sabien llegir ni escriure, una xifra molt superior a la dels homes en la mateixa situació.
La seua activitat educativa no es limitava a les classes ordinàries. Participava en iniciatives com la Festa Escolar de l’Arbre i la Setmana Pedagògica, i promovia activitats destinades a millorar la formació i les condicions de vida de la població.
L’any 1914 va publicar a Barcelona, a l’editorial La Hormiga de Oro, el llibre Método rápido de lectura, un manual de 64 pàgines destinat a facilitar l’aprenentatge de la lectura tant als xiquets com a les persones adultes sense alfabetitzar. L’obra estava formada per 29 lliçons progressives, acompanyades d’il·lustracions, exercicis de lectura i una taula de números aràbics i romans.
El manual incorporava també coneixements de gramàtica, aritmètica, geografia, història, ciències naturals, higiene i religió. Una de les seues particularitats era la inclusió de nou oracions i diverses màximes morals procedents del Silabario moral de niños, publicat el 1844 per l’escriptor vinarossenc Venceslao Ayguals de Izco. El mètode va aconseguir difusió més enllà de Vinaròs, tant en l’àmbit provincial com en altres llocs d’Espanya.
Defensa dels drets de les mestres
Un dels aspectes més destacats de la seua trajectòria va ser la defensa de la igualtat professional entre homes i dones en l’ensenyament. En una època en què les mestres cobraven menys que els seus companys i tenien una representació limitada en les organitzacions professionals, Francisca Ferrer va participar activament en les reivindicacions per a posar fi a estes desigualtats.
L’any 1921 va formar part del comité organitzador de la primera assemblea del denominat Feminismo magistral, un moviment que reclamava la representació paritària de mestres i mestresses en totes les juntes de l’organització del magisteri, des de les locals fins a la nacional.
La iniciativa va comptar amb el suport de dos mestres vinculats al territori: l’historiador vinarossenc Joan Manuel Borràs Jarque, que exercia a Ortells, i el mestre i gramàtic Carles Salvador, destinat a Benassal.
Malgrat l’oposició d’una part important del magisteri masculí de Castelló, la proposta va prosperar i va rebre el suport de representants de 43 províncies espanyoles el setembre de 1921. Francisca Ferrer va arribar a plantejar l’organització d’un congrés nacional a Vinaròs.
Activitat social i humanitària
Paral·lelament a la seua dedicació a l’escola, Francisca Ferrer va mantindre una intensa participació en la vida social de Vinaròs. De fortes conviccions religioses, va col·laborar en nombroses iniciatives benèfiques i assistencials.
Va estar especialment vinculada a la Creu Roja de Vinaròs. Va presidir la Junta de Dames entre 1919 i 1929 i, amb la reorganització de l’entitat el 1924, va participar en la direcció de la nova agrupació mixta juntament amb el mestre José Sánchiz.
També va intervindre en projectes destinats a ajudar les persones més necessitades. L’any 1926, des de la seua escola, es van impulsar iniciatives d’assistència a les persones majors, entre les quals figurava la concessió de pensions vitalícies a dos ancians de la població.
La seua trajectòria humanitària va ser reconeguda amb la Medalla de Plata de la Creu Roja. Així mateix, va formar part de la Junta Local del Consell Superior de Protecció de la Infància.
Reconeixements i memòria
Francisca Ferrer es va jubilar el 1931, després d’una llarga trajectòria dedicada a l’ensenyament. Va morir a Vinaròs el 20 de juny de 1938, als 77 anys.
La seua figura ha perdurat en la memòria educativa de la població. Vinaròs li ha dedicat el carrer de la Mestra Francisca Ferrer, així com una aula del centre municipal de Formació de Persones Adultes (EPA), en reconeixement a la seua dedicació a l’alfabetització i a l’educació.
L’any 2007, l’Associació Cultural Amics de Vinaròs va publicar el llibre Dª. Francisca Ferrer, maestra vinarocense. Un compromiso contra el analfabetismo y a favor de los derechos de la mujer, escrit per Marianne Häuptle-Barceló i editat com a número 13 de la col·lecció Biblioteca Mare Nostrum. L’estudi recupera la seua biografia, la trajectòria docent, les reivindicacions professionals i diversos documents i fotografies relacionats amb la seua vida.
L’any 2019, l’Ajuntament de Vinaròs també li va dedicar l’agenda escolar distribuïda entre els centres educatius de la localitat, amb l’objectiu de donar a conéixer la seua figura a les noves generacions.
Bibliografia i fonts
- HÄUPTLE-BARCELÓ, Marianne (2007). Dª. Francisca Ferrer, maestra vinarocense. Un compromiso contra el analfabetismo y a favor de los derechos de la mujer. Biblioteca Mare Nostrum, núm. 13. Associació Cultural Amics de Vinaròs.
- ALBIOL VIDAL, Sebastián (1980). «Ayguals de Izco y Dña. Francisca Ferrer». Semanario Vinaròs, 2 i 9 de febrer.
- REDÓ, Sebastián (1997). «Las alumnas de Dña. Francisca Ferrer Flós». El Servol, 20 de setembre, pàg. 22-24.
- GÓMEZ ACEBES, Alfredo. Estudi sobre la Creu Roja de Vinaròs. Mare Nostrum, núm. 35.
Amics de Vinaròs
- AJUNTAMENT DE VINARÒS (2019). «El Ayuntamiento edita agendas escolares para los alumnos de primaria».
