Fra Plàcid Lanuza i Doménech (Vinaròs, segle XVIII)
Religiós cistercenc i abat mitrat del monestir de Santa Maria de Benifassà entre 1740 i 1744. Destacà també com a mestre, rector, orador i visitador de l’orde, i durant el seu abadiat impulsà diverses millores al conjunt monàstic.
Fill del notari Joan Lanuza i de Sebastiana Doménech, va desenvolupar una destacada trajectòria dins de l’orde del Císter. Va ser lector i mestre del Col·legi d’Osca, institució de la qual arribaria posteriorment a ser rector, i adquirí fama per la seua formació i capacitat com a orador.
Dins de l’orde exercí diferents responsabilitats, entre les quals les de definidor i visitador de les províncies d’Aragó i Navarra. Va ser també confessor del monestir de la Saïdia de València i el cenobi de Benifassà li confià la defensa de diversos plets a Barcelona i València.
L’any 1740 va ser elegit abat mitrat de Benifassà, càrrec que exercí durant un quadrienni, fins a 1744. Durant el seu govern hagué d’afrontar diferents conflictes relacionats amb els interessos del monestir, especialment davant les pretensions de Tortosa i Ulldecona.
El seu abadiat deixà també actuacions importants en el conjunt monàstic. Va dotar l’església de Benifassà d’un nou orgue i promogué la restauració del claustre, intervencions que testimonien la renovació material del monestir durant aquells anys.
En 1744 va ser succeït al capdavant de Benifassà per Fra Francesc González de Castro, que governaria fins a 1756, abans de l’elecció d’un altre abat vinarossenc, Fra Lluís Antoni Ayguavives Queralt.
La seua activitat acadèmica, els càrrecs exercits dins de l’orde i les actuacions impulsades durant el seu abadiat situen Fra Plàcid Lanuza entre els religiosos vinarossencs destacats vinculats a la història de Benifassà durant el segle XVIII.