Fra Màxim Tomàs Locella Ferrer (Vinaròs, 14-X-1696 – ?)
Religiós de l’Orde de Montesa, humanista i mestre de Gramàtica. Regentà durant anys l’Aula de Gramàtica de Vinaròs i va ser una figura destacada de l’ensenyament local durant la primera meitat del segle XVIII.
Nascut a Vinaròs el 14 d’octubre de 1696, ingressà en l’Orde de Montesa i desenvolupà una trajectòria vinculada especialment a l’ensenyament i als estudis humanístics. Abans de retornar a la seua població natal havia exercit com a mestre de Gramàtica a Xèrica.
L’any 1723 es feu càrrec de l’Aula de Gramàtica de Vinaròs, després de finalitzar el període durant el qual havia exercit el mestre santmatevà Pere Vicent Zapata i Grifolla. La documentació municipal indica que Locella havia estat proposat ja l’any anterior per ocupar la plaça durant un període de tres anys, amb un salari anual de cinquanta lliures i els emoluments que satisfeien els estudiants.
La seua vinculació amb l’Aula es prolongà durant els anys següents. El 1732, en convocar-se oposicions per proveir formalment el magisteri de Gramàtica Llatina, concorregué amb altres tres aspirants i resultà guanyador. Va prendre possessió de la plaça el 8 d’agost de 1732.
Com a humanista i professor, Locella participà en la formació de diversos membres destacats de la seua família. Entre els seus deixebles figuraren els seus nebots Francesc Locella, que arribaria a formar part del Real y Supremo Consejo de Castilla, i Rafael Lasala, religiós agustí que posteriorment seria bisbe.
La trajectòria de Fra Tomàs Locella forma part de la llarga història de l’Aula de Gramàtica de Vinaròs, institució documentada des del segle XVI i destinada a proporcionar els estudis de gramàtica i llatinitat necessaris per accedir posteriorment als estudis superiors.