Antic convent dels agustins de Vinaròs, fundat a finals del segle XVI i establit definitivament al segle XVII en l’espai que actualment ocupa el conjunt de l’Auditori Municipal. Després de la desamortització de 1835, l’edifici va perdre la funció conventual i va ser destinat a diversos usos públics.
La fundació del convent es remunta a 1594, quan un grup de mariners de Vinaròs va promoure l’establiment a la vila d’una comunitat de frares agustins. La primera instal·lació es va situar a la plaça de Sant Telm, però prompte es va buscar un emplaçament més adequat. L’any 1599 es van adquirir una casa i un hort propietat de Cosme Ferrer, on es va establir definitivament la comunitat i es va anar configurant el conjunt conventual.
La construcció i manteniment del convent van estar estretament relacionats amb l’activitat marítima de Vinaròs. Entre els recursos destinats a sufragar les obres figuraven determinats drets cobrats als vaixells que arribaven al port, una vinculació que reflecteix la importància que la gent de mar havia tingut en la mateixa fundació de la comunitat.
La presència simultània dels agustins i dels franciscans, establits posteriorment a Vinaròs, va donar lloc a disputes entre les dos comunitats religioses, especialment per qüestions de precedència i participació en les cerimònies públiques. Els dos convents constituïren durant els segles XVII i XVIII una part destacada de la vida religiosa de la vila.
L’antiga església conventual va ser substituïda al segle XVIII per un nou temple, construït entre 1749 i 1762. Posteriorment, entre 1786 i 1788, es va construir la capella de la Comunió, una de les parts del conjunt que ha arribat fins als nostres dies.
Un episodi destacat de la història religiosa del convent va ser l’arribada, l’any 1785, del cos de Santa Victòria, procedent de Roma. La relíquia va quedar vinculada a l’església de Sant Agustí i va donar lloc a una devoció que va perdurar a Vinaròs durant generacions.
La història de l’edifici també va estar marcada per diferents episodis adversos. L’any 1801, una forta inundació va provocar l’enfonsament d’una part del convent. Durant el Trienni Liberal (1820-1823) la comunitat agustina va patir temporalment les conseqüències de les mesures de supressió de convents, encara que els religiosos van poder retornar posteriorment.
La desaparició definitiva de la comunitat es va produir amb la desamortització de Mendizábal de 1835. En aquell moment residien al convent nou frares. L’immoble va passar a mans públiques i, a partir d’aleshores, les diferents dependències van anar adquirint nous usos, desvinculats ja de la vida conventual.
L’antiga església és una de les parts més recognoscibles que han sobreviscut del conjunt i ha quedat integrada en els equipaments culturals municipals, mentre que la capella de la Comunió constitueix un altre dels principals testimonis conservats de l’antic convent. Les transformacions experimentades al llarg dels segles han modificat profundament la configuració original de l’edifici, però el conjunt continua sent un dels principals vestigis de l’arquitectura conventual de Vinaròs.
