Espai de reunió i activitat de les societats obreres de Vinaròs, establit durant la Segona República a l’antiga Escola de Dalt, a la plaça Jovellar. Va ser concebut com a seu de les organitzacions obreres i com a lloc de formació i sociabilitat dels treballadors.
El primer intent documentat de crear una Casa del Pueblo a Vinaròs es remunta al 15 d’abril de 1921, quan les societats obreres locals van sol·licitar a l’Ajuntament poder instal·lar esta denominació a l’edifici de l’antic Teatre Principal. La iniciativa no va arribar aleshores a materialitzar-se en aquell immoble.
Deu anys després, el març de 1931, les societats obreres tornaren a plantejar la petició. Com que l’edifici proposat inicialment estava destinat a altres usos, l’Ajuntament els va cedir l’antiga Escola de Dalt, situada a la plaça Jovellar i ocupada anteriorment, entre altres, pel mestre Vilaplana. L’immoble corresponia a l’antic Edifici de l’Ensenyança i posteriorment seria utilitzat també com a seu de Correus.
Entre les iniciatives previstes hi havia la instal·lació d’una biblioteca popular, destinada especialment a facilitar l’accés dels jóvens a la lectura i la formació. La cessió municipal va generar també controvèrsia. L’arxiprest mossèn Bono, des de la revista San Sebastián, va criticar l’acord i va considerar que la iniciativa amagava en realitat la creació d’una Casa del Pueblo vinculada al Partit Socialista. Esta interpretació correspon, però, a la posició expressada per l’arxiprest i no permet identificar necessàriament el conjunt de societats que utilitzaven el local amb una única organització política.
La Casa del Pueblo va continuar activa durant la Segona República i la Guerra Civil. Durant el conflicte, la Societat de Barbers va demanar ocupar una de les seues dependències, però el Consell Municipal va rebutjar la petició davant la possibilitat que altres societats reclamaren també locals i per les despeses que això podia representar.
L’activitat de la Casa del Pueblo va finalitzar després de l’entrada de les tropes franquistes a Vinaròs, l’abril de 1938, quan l’organització va ser desmantellada i l’edifici va deixar de tindre esta funció.