Antic carrer de Vinaròs originat a partir del camí de la Mare de Déu, una de les vies que eixien de la població en direcció a l’ermita de la Misericòrdia.
El seu origen es troba en l’antic camí de la Mare de Déu, documentat ja en els Establiments de la vila de 1654, juntament amb altres vies d’eixida de Vinaròs, com els camins de Benicarló, Ulldecona o el Canar. Cap a 1822, la documentació municipal relativa a les obres de les muralles i portes de la població esmenta en este sector el carreró de Camós, denominació que probablement va conviure durant algun temps amb la de la Mare de Déu.
Un dels elements més singulars del carrer és la capelleta dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia, amb un plafó ceràmic datat el 1793. Les rajoles constitueixen una destacada mostra de ceràmica devocional i presenten, a més, la particularitat d’incloure el topònim «Vinaròs» escrit amb essa final. La representació de la Mare de Déu guarda semblança amb un gravat dels orfebres vinarossencs Piñol. La capelleta va ser restaurada el 1989 per especialistes de la Diputació de Castelló, amb la participació econòmica de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs i de la propietària de l’immoble.
Tradicionalment, el carrer celebra la seua festa el 15 d’agost. La dedicació a la Mare de Déu de la Misericòrdia podria estar relacionada amb el fet que l’antic camí conduïa cap a l’ermita de la patrona de Vinaròs.
El carrer conserva també una curiosa memòria vinculada als antics costums funeraris. Fins a principis de la dècada de 1960, els seguicis fúnebres arribaven fins al seu tram final, on es produïa el comiat del dol. Esta circumstància va fer que popularment fora conegut com el carrer «dels que pugen i no baixen», en referència als difunts que continuaven el trajecte cap al cementeri.
