Àngel de Villalobos Febrer (Vinaròs, 15-IX-1808 – Madrid, 26-III-1880)
Escriptor, publicista, pedagog i polític. Va ser una de les figures vinarossenques més destacades del segle XIX, especialment per la seua activitat en els camps de l’educació, la indústria, el periodisme i la política.
Fill del capità de cavalleria Josep Villalobos Guerra i de la vinarossenca Àngela Maria Febrer Escrivano, va passar part de la seua joventut entre França, Anglaterra i Espanya. Vinculat des de molt prompte al món de l’ensenyament, va exercir a l’Escola Normal d’Ensenyament Primari dependent de la Universitat d’Alcalá. El 1834 el Govern espanyol el va enviar a Londres per estudiar el sistema educatiu britànic. Anys després, entre 1840 i 1847, va ocupar la càtedra d’espanyol del King’s College de Londres.
Durant la seua etapa anglesa va desenvolupar també una intensa activitat cultural i periodística. Va dirigir La Colmena. Periódico trimestral de Ciencias, Artes, Historia y Literatura (1842-1845) i va publicar, entre altres obres, Memoria histórica del emperador Napoleón (Londres, 1841). El 1851, coincidint amb l’Exposició Universal de Londres, es va trobar amb el també vinarossenc Wenceslao Ayguals de Izco, que recordaria afectuosament l’encontre en La Maravilla del Siglo.
De retorn a Espanya, Villalobos es va establir a Barcelona i va participar activament en els projectes de modernització industrial de Catalunya. Va intervenir en la gestació del ferrocarril Barcelona-Mataró, inaugurat el 1848, actuant inicialment com a representant de Josep Maria Roca, concessionari del projecte. També va ser fundador i director de l’Institut Industrial de Catalunya i un destacat defensor del proteccionisme industrial. El 1849 va fundar i dirigir El Bien Público, òrgan vinculat a l’Institut, i posteriorment va impulsar La Razón Española.
La seua activitat el va portar també a la política. Va ser elegit diputat a Corts pel districte de Manresa en diverses legislatures entre 1849 i 1858, i posteriorment va tornar al Congrés en representació d’un districte valencià. Des de la tribuna parlamentària va defensar especialment els interessos de la indústria catalana i les polítiques proteccionistes.
En els darrers anys de la seua vida va estar vinculat a la Pobla Llarga, on tenia propietats dedicades al conreu de la taronja. Va morir a Madrid el 26 de març de 1880.
La importància d’Àngel de Villalobos transcendeix àmpliament l’àmbit local: pedagog format en contacte amb les experiències educatives britàniques, professor universitari a Londres, periodista, impulsor industrial, parlamentari i protagonista de la introducció del ferrocarril a la península. L’any 1884 l’Ajuntament de Vinaròs va acordar dedicar-li el carrer de Santa Magdalena, iniciativa que finalment no va arribar a materialitzar-se.
