Manuel Maria Febrer de la Torre i González (Vinaròs, 21-IX-1804 – Madrid, 30-X-1870)
Fou militar i diputat a Corts pel districte de Vinaròs, ciutat amb la qual mantingué una estreta vinculació al llarg de la seua vida. Fill del brigadier Manuel Maria Febrer de la Torre i Solera, ingressà als dotze anys com a cadet en el Regiment de Dragons de Sagunt i desenvolupà una extensa carrera militar. Participà en les campanyes de Catalunya entre 1820 i 1823, fou ferit en combat i declarat Benemèrit de la Pàtria. L’any 1864 assolí el grau de brigadier de cavalleria i formà part del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.
Fou elegit diputat a Corts per Vinaròs en les legislatures de 1863, 1864, 1866 i 1867, des d’on defensà diferents interessos de la ciutat i del districte. Entre les seues actuacions destaca especialment la seua participació, juntament amb Costa i Borràs, en les gestions que culminaren el 1864 amb l’impuls definitiu a la construcció del port de Vinaròs, una reivindicació llargament perseguida per la població.
També intervingué en altres assumptes locals i se li atribueixen gestions relacionades amb la concessió a Vinaròs dels títols de Molt Noble i Lleial i amb la preservació del teatre durant la Desamortització. Propietari de la pedrera de la Parreta, d’allí s’extragué pedra per a la construcció del ferrocarril de València a Barcelona. En reconeixement a la seua trajectòria, l’any 1890 Vinaròs li dedicà el carrer de Febrer de la Torre i González.
