La planta de Foret S.A. fou una de les principals indústries de Vinaròs durant bona part del segle XX. Els seus antecedents es remunten almenys a 1920, quan les instal·lacions pertanyien a Boccara et Fils, d’Enrique Boccara i Batistín Lavastre, i estaven dedicades al tractament de la sansa. Posteriorment passaren al Sr. Fressinier i, l’any 1927, s’inicià l’etapa vinculada a Foret, empresa química fundada per una família d’origen francés.
La fàbrica s’especialitzà principalment en la producció d’aigua oxigenada i perborat sòdic. Juntament amb altres indústries químiques instal·lades a Benicarló, formà part d’un important nucli industrial dedicat a diferents productes químics. L’any 1966, una multinacional nord-americana adquirí una part important del capital de l’empresa.
La proximitat de les instal·lacions al nucli urbà acabà condicionant la seua continuïtat. El Pla General d’Ordenació Urbana de 1986 qualificà els terrenys com a zona residencial, limitant les possibilitats d’ampliació i reforma de la planta. La situació generà un important conflicte social i polític que tingué un dels seus episodis més destacats en el multitudinari ple municipal del 16 de setembre de 1987.
Foret havia arribat a comptar en determinats moments amb més de 400 treballadors. El progressiu desmantellament de les instal·lacions comportà el tancament d’una de les plantes el desembre de 1992 i el trasllat o jubilació anticipada de bona part de la plantilla. La fàbrica cessà definitivament la seua activitat a Vinaròs l’any 2001, posant fi a més de set dècades de presència industrial.
