Wenceslao Ayguals de Izco

Skip to main content
Imprimir

(Vinaròs, 18-10-1801 – Madrid, 17-01-1873)

Escriptor, editor i polític vinarossenc, Wenceslao Ayguals de Izco fou una de les figures destacades de la literatura popular i social espanyola del segle XIX. Vinculat inicialment al comerç, participà activament en la vida política del seu temps, fou comandant de la Milícia Nacional durant la Primera Guerra Carlina i diputat a Corts. Les seues idees polítiques provocaren el seu desterrament a les Illes Balears el 1840.

La seua vinculació amb Vinaròs es mantingué també en l’àmbit públic. Fou alcalde de la ciutat i impulsà la construcció del Teatre de Vinaròs, del qual posteriorment seria director. L’edifici va desaparéixer, però l’actual Auditori Municipal porta el seu nom en record d’una de les personalitats culturals més destacades nascudes a la ciutat.

El 1843 fundà a Madrid La Sociedad Literaria, una important empresa editorial des de la qual desenvolupà una intensa labor de divulgació cultural. Publicà col·leccions a preus assequibles, com El novelista universal i Biblioteca Universal, amb la voluntat de facilitar l’accés a la lectura a les classes populars. La seua activitat editorial estigué acompanyada d’una intensa presència en la premsa. Fundà o participà, juntament amb altres escriptors com Juan Martínez Villergas, en publicacions com La Guindilla, La Risa, El Dómine Lucas, El Fandango o La Linterna Mágica.

Com a escriptor assolí una gran popularitat amb les novel·les publicades per entregues, caracteritzades pel compromís social, la defensa de les classes més desfavorides i un marcat anticlericalisme. La seua obra més coneguda fou María, la hija de un jornalero (1845), que aconseguí nombroses reimpressions i contribuí decisivament a la difusió del fulletó a Espanya. En ella defensava qüestions com la igualtat d’oportunitats, la justícia social, la llibertat de premsa i la separació entre l’Església i l’Estat.

Entre la seua extensa producció figuren també La marquesa de Bellaflor o El niño de la Inclusa, Los pobres de Madrid, La bruja de Madrid i, especialment, El tigre del Maestrazgo (1846-1849), dedicada al general carlista Ramón Cabrera. Cultivà igualment el teatre, la novel·la històrica, el periodisme i altres gèneres literaris.

Desenvolupà, a més, una important activitat com a traductor, acostant al públic espanyol obres d’autors com Alexandre Dumas, Eugène Sue o Harriet Beecher Stowe. Per la seua extensa producció i el contingut polític i social de bona part de la seua obra, Ayguals de Izco ocupa un lloc singular en la literatura popular espanyola del segle XIX.