Nom popular amb què a Vinaròs es coneixen tradicionalment les cases de segona residència construïdes al llarg de la costa, especialment a les zones nord i sud del nucli urbà. Els xalets constitueixen una de les formes més característiques d’ocupació del litoral vinarossenc i han configurat un paisatge residencial propi durant bona part del segle XX.
Encara que a la costa ja existien anteriorment algunes cases d’estiueig, barraques i construccions vinculades al camp i a la mar, el fenomen dels xalets es va estendre especialment a partir de les dècades de 1950 i 1960, coincidint amb la millora de les condicions econòmiques, la generalització de l’automòbil i una nova manera d’entendre les vacances i l’estiueig. Moltes famílies de Vinaròs construïren o adquiriren una casa prop de la mar, utilitzada principalment durant els mesos d’estiu.
A diferència d’altres poblacions turístiques, bona part del litoral vinarossenc no es va desenvolupar inicialment mitjançant grans blocs d’apartaments, sinó a través d’una successió de cases unifamiliars amb jardí o parcel·la pròpia. Aquest creixement es va produir tant a la costa nord, al llarg de les cales i antics camins rurals, com a la costa sud, ocupant progressivament terrenys que fins aleshores havien mantingut un caràcter agrícola.
Amb l’expansió residencial van aparéixer també nombroses urbanitzacions i denominacions noves que ajudaven a identificar els diferents sectors de la costa. Noms com Vinaròs Park, Colònia Europa, Cala Montero o Cala Puntal, entre molts altres, van conviure amb els topònims tradicionals de partides i paratges com Boveral, Ameradors, Barbiguera, Saldonar, Salines, Sòl de Riu o Triador. En alguns casos, les noves denominacions acabaren incorporant-se al llenguatge quotidià, mentre que en altres es mantingueren els noms històrics.
Amb el pas del temps, moltes d’aquelles construccions pensades inicialment per a l’estiu es transformaren en residències permanents. Les antigues zones de xalets incorporaren progressivament carrers urbanitzats, serveis i equipaments, al mateix temps que les cases originals eren reformades, ampliades o substituïdes per noves edificacions.
Més que una tipologia arquitectònica estricta, el xalet forma part de la memòria contemporània de Vinaròs i d’una manera particular de relacionar-se amb la costa. Durant dècades, «anar al xalet» va significar per a moltes famílies traslladar la vida quotidiana a la vora de la mar durant l’estiu, configurant un paisatge residencial i una forma d’estiueig estretament vinculats a la societat vinarossenca de la segona meitat del segle XX.