El nom de xocolaters, aplicat tradicionalment als vinarossencs pels veïns de les poblacions de la comarca, té el seu origen en la importància que durant molts anys va tindre a Vinaròs la fabricació de xocolata. Lluny de fer referència a una especial afició pel dolç, l’apel·latiu recorda una activitat que va arribar a comptar amb nombrosos artesans i diverses fàbriques a la ciutat.
El desenvolupament d’aquesta indústria va estar relacionat amb l’activitat comercial del port de Vinaròs i els intercanvis amb Amèrica. A partir de finals del segle XVIII, els vaixells transportaven productes peninsulars cap a ports americans i retornaven, entre altres mercaderies, amb cacau destinat a l’elaboració de xocolata. La importància d’aquest comerç queda reflectida en les dades recollides per Pascual Madoz, que situa el cacau entre els principals productes entrats pel port de Vinaròs en 1844-1845.
La documentació local testimonia la presència continuada de l’ofici de xocolater. L’any 1910 apareixen censats setze xocolaters a Vinaròs. Entre els establiments més antics destacaren els xocolates Gombau, a la plaça dels Tres Reis, que en la seua publicitat situaven la fundació de la casa en 1785. El gremi dels xocolaters quedà integrat, a començaments del segle XX, en la societat obrera La Unión.
Encara el 1928 consten diversos elaboradors i fabricants de xocolata, entre ells Tomàs Fábregues, Facund Fora, Francesc Gombau, Ramon Adell i Antoni Serret. Aquesta última fàbrica va continuar en funcionament fins a 1984, sent la darrera dedicada a aquesta activitat a Vinaròs.