Antic carrer de Vinaròs, originat com un dels ravals formats fora del recinte emmurallat de la vila durant el segle XVII. La seua denominació tradicional, vinculada al Sant Àngel Custodi, apareix documentada ja l’any 1661 com suburbio apellato Angeli Custodis i, el 1671, com suburbio sive arraval dicto de l’Angel, situat fora dels murs de la vila.
El carrer apareix amb la denominació de l’Àngel en diferents padrons de riquesa dels segles XVIII i XIX. L’any 1842 el seu nom va ser substituït temporalment pel de carrer de la Mar, denominació que es va mantindre durant un curt període.
La vinculació del carrer amb l’escriptor vinarossenc Venceslao Ayguals d’Izco, que hi havia nascut i viscut, va motivar diversos intents de dedicar-li la via. El 1884, a proposta del síndic Sebastià Cavaller, es va plantejar el canvi de nom, però l’acord no va prosperar. Finalment, per acord municipal del 7 de maig de 1890, el carrer va passar a portar el nom d’Ayguals de Izco. La denominació tradicional de carrer de l’Àngel i la dedicada a l’escriptor es van alternar posteriorment segons els diferents períodes polítics.
Durant la Segona República es va recuperar novament el nom d’Ayguals de Izco. Una escriptura de 1932 reflecteix esta successió de denominacions amb la fórmula: «Calle del Mar, antes del Angel, hoy Ayguals de Izco». Després de la Guerra Civil es va consolidar de nou el nom tradicional de carrer de l’Àngel, que és el que ha arribat fins a l’actualitat.
A l’extrem del carrer es troba el sector tradicionalment conegut com la Illeta, denominat així per formar una illa de cases de dimensions reduïdes.
L’any 1977, l’Ajuntament va acordar dedicar novament un carrer a Venceslao Ayguals d’Izco, esta vegada una via de nova obertura situada com a prolongació cap al sud del carrer del pintor Puig Roda. L’acord, adoptat el 3 d’agost de 1977, no va arribar, segons les fonts de l’època, a materialitzar-se en la retolació de la via.